"QUÈ HI PODRÍEM FER?"
Sabeu aquell conte oriental tan bonic, que ens parla d’un mandarí (xinès, és
clar), que una nit va somiar que era una papallona i l’endemà, en despertar-se,
no sabia si era un mandarí o una papallona?
Doncs això no és res: a darreries de l’any passat, vaig conèixer un comerciant
del Port de la Selva que va somiar que era una granota i, en llevar-se, va
comprovar que era realment una granota. La seva senyora, esgarrifada, el va
treure del llit a cops d’escombra i de poc que no el desgracia per sempre més.
Sort van tenir dels coneixements paranormals d’un farmacèutic (el nom del qual
em callo a petició de l’interessat) que amb quatre passades de mans i una
beguda va aconseguir retornar el comerciant a la seva forma habitual.
Però no ha quedat bé: les nits de lluna plena, rauca. I la seva senyora, que té
estudis i és molt moderna, es vol divorciar. Sembla mentida com les històries,
en passar d’Orient a Occident, perden cos i poesia
Pere Calders
ha,ha,ha...ja l'havia llegit però m'ha tornat a fer riure...molt bona tria!
ResponEliminaQuan un conte és bo sempre fa riure, oi?
EliminaBrillant...!! Tinc una alumna que va escriure un conte a classe sobre un conill esquarterat dins d'un barret de mag que fuig del davant d'un tren per por a morir atropellat. Fèiem microcontes a classe, i aquest era brillant, igual que 10 més. Estic contentíssima d'ells :0)
ResponEliminaAbraçades gegantines, maca!
Ja me'l deixaràs llegir si el tens encara. Quins records tan bonics dels teus alumnes! És clar que ells també els deuen tenir de la PROFESSORA! ;D
EliminaAbraçades descomunals!
És boníssim, Glòria! Calders té un humor brillant i finíssim. Us ho devíeu passar genial, que corri la llengua que corri. Petonets
ResponEliminaCalders té una imaginació i un humor per treure's el barret.
EliminaEl Correllengua va anar força bé, el temps va aguantar sense ploure i va ser un no parar de activitats. I els poetes van procurar que corres la llengua a la Marató (4 hores) de Poesia :D
Molt divertit, com la majoria dels seus contes...Aquests dies, el senyor, deu roncar de valent amb aquesta lluna plena tan clara...
ResponEliminaPetonets.
Ai, si, pobre dona, si no és que ja s'ha divorciat...
EliminaMolts petonets!