dimarts, 9 d’octubre del 2012

"EL LLAÇ"


Records de infantessa, dolços, entranyables. Un veritable tresor.



Vaig aprendre a fer el primer llaç 
gràcies a tu.
A la fosca cuina et lligaves el davantal 
amb una sola mà
Els dits, plens de durícies i penellons, 
movien la tela amb suavitat.
Sense saber-ho 
repeteixo els moviments a l'invers
i, oh miracle, la llaçada 
m’ha lligat a tu per sempre.

Record de la infància 
            que conservo com un tresor.

                                 Joan Bernadas





Publicat el 04.04.11

4 comentaris:

  1. Increïble aquest llaç simbòlic de la memòria que ens fa presents detalls tan precisos i preciosos. M'agraden molt aquests poemes que recreen un ideal passat.

    ResponElimina
    Respostes
    1. A mi també. Més quan són records realment viscuts, gravats a la memòria. Una abraçada!

      Elimina
  2. Preciós i tendre, suposo que aquestes mans amb durícies i panellons, devien ser les d'una àvia.
    Un llaç que lliga a través del temps...
    Petonets.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Les mans de les dones de la postguerra devien patir de durícies i penellons. I les avies encara més.
      Un llaç que no es deslliga!

      Elimina

LinkWithin

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...