dimecres, 17 d’octubre del 2012

" PLOURE " de Jesús M. Tibau

La pluja, el sol, l'amor...



Ploure és un verb d'aigua fosa
que llisca món avall fins trobar-te.
No pot viure sense tu,
esclava humida de tocar-te.

I el sol, envejós de tants besos,
desfarà boires, núvols i tempestes,
per morir dolç s recer de la teva ombra,
satisfet del llarg viatge.

                          Jesús M. Tibau 





4 comentaris:

  1. El sol té gelos de la pluja que l'acarona, i la torna boira per poder-s'hi acostar, i morir a la seva ombra...

    ResponElimina

LinkWithin

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...