dimecres, 12 de desembre del 2012

"LA CLAU AL PANY..." de Jesús M. Tibau

De nou un poema del deliciós llibre "A la barana dels teus dits".



La clau al pany, la taula parada,
i el sol que s'escampa, lluminós,
pels clivells de la basarda.

Ple és el rebost, ampla la tarda.
Ningú no enyora al matí
amb el sol de ta mirada.

                    J.M.Tibau



2 comentaris:

  1. Que bonic, la llum d'una mirada que eclipsa la del sol...
    Petonets.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Si que és bonic, és el que té l'amor, que ho fa tot cegador i lluminós.
      Ai...(sospir)
      Petonets!

      Elimina

LinkWithin

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...