dilluns, 13 de maig del 2013

"PUIGCERDÀ ,1942"


En Joan comparteix amb nosaltres records i vivéncies d'una época que no s'esborra facilment.



El fum de la màquina, immensa, omplia l’andana
coberta de temors i amenaces impalpables.
Cossos en moviment cercant papers miraculosos.
Segells subjectats per cordills, 
xops de demandes denegades, estampen 
en papers rebregats camins d’incerta salvació.

Mans que carreguen maletes a punt de partir
empenyent infants atemorits 
pels violents sospirs de la locomotora.
Els seus ulls abrandats
confonen la negror de la màquina
amb les capes que pengen sota uns tricornis.

Més tard, en temps de llibertat, 
l’infant entendrà la diferència
entre els mateixos colors.

                      Joan Bernadas 



Publicat el 29.03.11                                   

2 comentaris:

  1. Hi ha molt de dolor amagat en aquest poema i mals records...
    Petonets.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ja ho pots ben dir. Vivències que no s'haurien d'haver tingut.

      Elimina

LinkWithin

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...