UN HOME CASA
La
Josefina ja tremolava de pensar què passaria quan el seu marit es jubilés.
-Nerviós
com és i amb el que li agrada manar a bon segur que no em deixarà tranquil·la
en tot el dia.
Ella pensava que tenir un home a casa és com un armari en mig del passadís, que fa nosa al anar i al tornar. I els seus pitjors presagis es van complir quan a en Narcís el van jubilar.
-Tot el dia està dient-me el que he de fer i com ho he de fer, s’atreveix a opinar sobre com s’han de fer el ous ferrats perquè quedin amb puntilles i quina és la millor manera de netejar la plata... Però el que pitjor porto és quan s’obstina en acompanyar-me al mercat. Es fa l’entès en tot...i sovint fica la pota. L’altre dia a la carnisseria va confondre un cabrit per un conill! La carnissera encara deu de riure ara. I ell amb tota la patxorra encara va dir: -Doncs he vist conills més grossos que aquest cabrit!.
A la peixateria es fa el setciències, com si hi entengués, ell que amb prou feines distingeix un rap d’una sardina. Porta de bòlit a la dependenta preguntant el nom de tots els peixos de la parada. Penso que no ho suportaré, encara ens acabarem divorciant a aquestes alçades!
Ella pensava que tenir un home a casa és com un armari en mig del passadís, que fa nosa al anar i al tornar. I els seus pitjors presagis es van complir quan a en Narcís el van jubilar.
-Tot el dia està dient-me el que he de fer i com ho he de fer, s’atreveix a opinar sobre com s’han de fer el ous ferrats perquè quedin amb puntilles i quina és la millor manera de netejar la plata... Però el que pitjor porto és quan s’obstina en acompanyar-me al mercat. Es fa l’entès en tot...i sovint fica la pota. L’altre dia a la carnisseria va confondre un cabrit per un conill! La carnissera encara deu de riure ara. I ell amb tota la patxorra encara va dir: -Doncs he vist conills més grossos que aquest cabrit!.
A la peixateria es fa el setciències, com si hi entengués, ell que amb prou feines distingeix un rap d’una sardina. Porta de bòlit a la dependenta preguntant el nom de tots els peixos de la parada. Penso que no ho suportaré, encara ens acabarem divorciant a aquestes alçades!
Les
amigues van procurar calmar a la Josefina, ressaltant totes les virtuts que
sabíem d’en Narcís i obviant alguns defectes que eren força evidents.
-Anima’l
a fer tallers o cursos d’alguna cosa que el pugui interessar. No jugava als
escacs?. I cantar?. El teu home té una veu greu i els barítons són molt
apreciats en una coral. No li agradaria pas cultivar un hort urbà?. Fer un
taller de poesia?. I algun esport?...
Els
suggeriments de les amigues van ser de lo més imaginatiu. Des de el padel a cursets de grafologia.
Va costar un temps que en Narcís trobés la seva vocació i això li va costar més d’un disgust a la nostra amiga. Finalment i gràcies a un oportú curset de fotoshop ha esdevingut el fotògraf oficial del mercat. Retrata amb molt d’art les parades. I a les dependentes els hi fa uns retocs amb el fotoshop que queden d’allò més afavorides i elles estan molt ben disposades a deixar-se fotografiar. Ja ha guanyat alguns concursos i ara està preparant una exposició de fruites tropicals amb les seves corresponents “fruiteres” que promet ser espectacular i acolorida.
La Josefina ja no es queixa del seu marit, però jo diria que està una miqueta gelosa...
Va costar un temps que en Narcís trobés la seva vocació i això li va costar més d’un disgust a la nostra amiga. Finalment i gràcies a un oportú curset de fotoshop ha esdevingut el fotògraf oficial del mercat. Retrata amb molt d’art les parades. I a les dependentes els hi fa uns retocs amb el fotoshop que queden d’allò més afavorides i elles estan molt ben disposades a deixar-se fotografiar. Ja ha guanyat alguns concursos i ara està preparant una exposició de fruites tropicals amb les seves corresponents “fruiteres” que promet ser espectacular i acolorida.
La Josefina ja no es queixa del seu marit, però jo diria que està una miqueta gelosa...
Glòria
Dibuix: Iñigo Telleria
És que no està contenta amb res la Josefina, eh! Però bé, entenc que el sistema laboral té una gran utilitat perquè les parelles no es tirin els plats pel cap, quan això s'acaba em sembla lògic que surtin problemes. La meva mare s'està sentint una mica com la Josefina, aviat el pare es jubila, mareta de déu...
ResponEliminaÉs el que li diem les amigues, que no es queixi ara que el té entretingut!
EliminaEl temps de vacances diuen que és l'època on més separacions és decideixen. La convivència ja es difícil i tot el dia junts pot ser un turment.
Per sort avui es troben infinitats de opcions per omplir aquestes estones de lleure i passat el primer moment de desconcert, si no és té una afició molt clara, ràpidament és trobo la manera gaudir d'una merescuda jubilació.
Com que gelosa? Que gaudeixi de la tranquil?litat!!!
ResponEliminaLa Josefina sempre ha sigut una mica possessiva, i això que en Narcís, al seu marit no és pas l'Apol·lo de Belvedere.
EliminaHem costa d'entendre aquesta gent que, quan es jubila, es queden sense objectius. Potser és que avui dia no posem les mateixes expectatives amb la feina que abans.
ResponEliminaHo podria entendre si treballes en una feina molt vocacional. D'altre manera jo tampoc ho veig normal. Clar que enseguit tothom troba activitats per omplir el lleure de manera molt gratificant
EliminaAquesta situació és força normal, pel què sento a dir a les amigues que se'ls ha jubilat el marit...La solució és que trobin alguna cosa que els ompli la vida, com al marit de la Josefina...Penso que les dones tenim més recursos...
ResponEliminaPetonets, Glòria.
Al principi es fa una mica estrany tantes hores sense cap obligació, sense horaris, però a lo bo un s'acostuma aviat i sempre és troba alguna activitat que ens ompli. Com tu, com jo amb la poesia.
EliminaCom tu crec que les dones tenim més facilitat per aquestes coses, proba d'això és que arreu on vaig la gran majoria són dones: al català, a la coral...
A poesia no, també n'hi ha forces de poetes!!!
;·)
Admiro molt les persones jubilades que saben distreure's! La reacció de la Josefina és molt normal, i la gelosia també. Segur que quan li faci alguna foto maquillada amb el photoshop ho veu tot d'un altre color ;)
ResponEliminaClar, també està bé compartir les aficions de la parella. Ja li diem que es deixi de tant fer de mestressa de casa i que vingui a fer activitats amb nosaltres. O que acompanyi al Narcís a fer fotos, clar que això no sé si és el que voldria el Narcís, que a ella també li agrada molt manar i potser és canviarien els papers.
EliminaEs lògic que, la Josefina, primer tingués por —hi ha homes que a casa fan més por que una pedregada, el meu inclòs— i que ara estigui una mica gelosa, el que hauria de fer es posar ella com a model del seu home :)
ResponEliminaMira, ja li ho diré! Potser amb la Josefina de model i una mica d'imaginació encetin un nou cicle de fotografies més..eròtiques.
Elimina;-)
Si fotografia farà amics... i la Josefina podrà robar estones per a criticar-los, encara que sigui de perfil :-)
ResponEliminaEl perfil que la Josefina no és de criticaire. Però si que és una mica gelosa i està envejoseta del èxit del seu marit. Ara totes les dependentes, que coneix de tota la vida i que eren tan amables amb ella, només li pregunten pel seu Narcís.
Elimina