No enyoro el blau canviant
del mar blava,
ni el blanc de la congesta,
ni el blanc de la sal blanca,
ni el blanc de la sal blanca,
ni el or del sol d'agost,
ni la sorra daurada, ni el verd intens del prat,
ni el verd de la maragda.
ni la sorra daurada, ni el verd intens del prat,
ni el verd de la maragda.
Tan sols enyoro el roig de la passió
i les flames, el roig de la sang roja,
el roig d'un cor que
esclata.Glòria
Tots els colors tenen el seu moment Glòria...
ResponEliminaPetonets.
Cert, M.Roser. Hi ha colors i moments per cada situació.
EliminaPetonets!!!
Que bé que recordis les Itineràncies, precisament avui, que acabo d'anunciar-les de nou.
ResponEliminaAl juny!!!
Ai, que bé! A veure si així deixo de gandulejar i em poso a escriure, que esperant la "musa" ni una ratlla...
EliminaAl juny poesia!
Glòria,
Eliminacal esperar la musa com qui espera l'autobús, que diu Ponç Pons.
Aquest poema ja n'ha rebut la visita!
Jo, quan penso en tu, penso en els verds, en el blanc immaculat, en ambres i grocs, en blaus aquosos... i en tots ells hi ha la passió, la dus al cor, mare bonica
ResponElimina