RELATS CONJUNTS: Un viatger

La nostra aportació a Relats Conjunts

Sempre estava viatjant, per la seva feina i per les mil excuses que se inventava per anar d’aquí a allà. Era un viatger impenitent. La seva quadra sempre estava bastida dels exemplars més ràpids i resistents:  el Llamp, el Nervi, el Valent…. Sempre a lloms del seu cavall tenia l'autonomia per desplaçar-se que ell valorava sobre totes les coses. 

Però des de que l'Helios el va tirar per terra, deixant-lo malferint i amb un grapat d'ossos trencats, va agafar una por cerval als cavalls -avui li diagnosticarien una equinofòbia-  que l'allunyava de qualsevol èquid. L’esquena el turmentava i les seves plaents galopades havien esdevingut un record insofrible. Durant un temps es va ensorrar. Mai podria viure tancat en el seu desangelat casalot, ple de criats silenciosos i de llòbregues habitacions, per ell això no era vida. 

Per sort el seu amic Daimler li va oferir la solució: havia inventat una andròmina autopropulsada. Podria anar  còmodament  assegut i seguir viatjant per tot arreu. Avui li portara. Ell, frissós, l’espera escrutant l’horitzó dels seus vastos i àrids dominis, confiant que l’amic posarà remei a una situació que ara li sembla insuportable.