La meva neta Mireia, ara ha complert 12 anys, va guanyar un guardó als Jocs Florals de la seva escola. Vull compartir-lo amb vosaltres, perquè n'estic orgullosa i també per l'original que és la poesia.
Tinc vergonya.
Recito jo sola
però no es gens fàcil,
el meu cos és envaït
per la vergonya
Tinc por,
Un silenci profund m’envolta,
només jo parlant!
tremolor que vibra
a través de les paraules.
Vermellor a les galtes;
les veus em surten entrebancades
em confonc, estic nerviosa.
Que malament ho estic passant!
La meva ment diu que m’escapi,
Però jo se que he de continuar.
Em falta un vers per recitar
Ja falta poc, més que poc,
Per fi s’acabat...
Quin descans sento ara,
que ja he parlat!
Estic orgullosa de mi,
Estic orgullosa de mi,
Ho he aconseguit
He arribat al final!
Mireia
No em direu que no descriu perfectament el pànic escènic!
Dibuix: Macy Blu
Doncs sí, en pots estar ben orgullosa!
ResponEliminaSenzillament i d'una manera molt clara descriu aquests moments tan complicats de parlar en públic per primera vegada o pels que som tímids.
M'ha encantat!!
Felicita a Mireia de part meva.
Aferradetes!!
Gràcies, Sa lluna. Ja l'hi diré a la Mireia que t'ha agradat, estarà contenta!
EliminaFins el dia 16, tinc ganes de conèixer-te!
I tant que sí. Una boníssima descripció del pànic escènic.
ResponEliminaEnhorabona, teniu una poetessa més a la família!
A l'escola propicien molt que els alumnes escriguin poesia, i això està molt bé. El que em va sorprendre va ser el tema que va escollir.
EliminaGràcies, Carme!
:-)
A molts ja els agradaria descriure'l tan bé, perquè passa més sovint del que sembla. No és fàcil parlar en públic, no.
ResponEliminaUff! Les primeres vegades sol ser molt dur, ho volem fer tan bé que ens entrebanquem, els nervis ens traeixen.
EliminaAixò ho ha escrit una nena de 12 anys?
ResponEliminaJo que em pensava que estàvem perduts amb les noves generacions, però encara hi ha una mica d'esperança :D
Doncs, si,12 anys acabats de complir.
EliminaEl futur ens somriu amb gernacions de poetes. Estem salvats!
Dient-se Mireia havia de ser artista!!
ResponEliminaHa, ha, ha!
EliminaNo podia ser d'altre manera, artista com la Mireia Pujol
;-)
Tens raó, però em sembla que ella ja l'ha superat. Felicitats i un petonet a cada una.
ResponEliminaPenso que si, a l'escola de sempre els fan llegir i recitar davant els companys. Però al principi si que li costava una mica.
EliminaGràcies, M.Roser, petonets dobles també per tu.
FELICITATS la noia promet. Una abraçada
ResponEliminaHa,ha,ha...
EliminaDoncs si, ja es mestra en Gai Saber, imagina't! Estan molt bé aquest Jocs Florals a les escoles, que de petits ja s'habituïn a llegir i escriure poesia.
Molt original! Sou una família de poetes!
ResponElimina:-)
EliminaSegueix la saga!
Si més no, no se li pot negar que té imaginació.
Es genial!! Felicitats per la Mireia, es nota que té talent!
ResponElimina