Acceptant la invitació que es va fer al public el dia del seu homenatge; ahir, dissabte vam visitar a Jesús Lizano al seu domicili. Pensava trobar al poeta genial i histriònic de "Mamiferos" o "Las personas curvas"...
Però, visitant-lo, el poema que em va venir a la memòria va ser molt més trist: "El prisionero del tiempo"
O aquest:
ALMA
¿Es posible construir un barco
tan grande como el puerto?
¿Es posible construir un puerto
tan grande como el mar?
¿Es posible construir un mar
tan grande como el universo?
¿Es posible construir un universo
tan grande como mi soledad?
:-(
El poema del final, encara que trist, és bo i ben trobat. La veritat és que el de les persones corbes m'ha semblat una presa de pèl, allò que jo, en la meva ignorància, no anomenaria mai poesia.
ResponEliminaLizano és un poeta reconegut, que als anys 80 va tenir força renom. No és un poema líric, ni romàntic, evidentment, però és poesia. L'has escoltat bé? Jo li trobo força significat.
EliminaPerò en qüestió de gustos ja se sap que cadascú té el seu...
;-)
Caram, doncs si que es deu sentir sol aquest senyor...
ResponEliminaPetonets.
Està malalt i sol; doble soledat.
EliminaVaig sortir força trista de la visita.
Petonets!
Vam tenir la sort de veure'l 2 vegades en directe.
ResponEliminaTotes 2 vegades va recitar aquest poema de les "curvas"
Magnífic poeta.
El vam trobar bastat fotudet, però en un parell d'ocasions ens va sorprendre amb les seves genialitats.
EliminaEstic rellegint els seus poemes, n'hi ha e molt bons.
uns versos força tristos
ResponEliminaMolt tristos, colpidors.
EliminaUna abraçada, Bruixeta!