dissabte, 16 d’abril del 2016

RELATS CONJUNTS: Una vídua recalcitrant

La nostra participació a Relats Conjunts.


Eren moltes emocions! La cerimònia s'havia celebrat, malgrat les reticències inicials dels clergues, amb molts sacerdots, molts gori-goris i gran afluència de gent. Ara necessitava descansar, desconnectar, però a l'arribar a casa l'esperava un present, un llibret de poemes amb una apassionada dedicatòria.
Això era massa, sobre tot per una vídua que arribava del funeral del seu marit!
Quan es va cassar amb el Giulio Chiesa va pensar que seria per sempre. El va conèixer al Liceu, quan amb els seus papàs van anar a felicitar-lo per l'èxit de Nabucco. Només de mirar-se els ulls van saber que eren l'un per l'altre. Malgrat l'oposició dels pares, que els semblava que un "tenorino", per guapo i famós que fos, no era prou per la seva única i bonica filla i després de un turbulent nuviatge, amb fuga inclosa, es van casar, de pressa i corrents, un matí a Sant Just i Pastor. Després d'una ardorosa lluna de mel viscuda entre actuacions als millors teatres europeus i nits de passió a l'hotel, tot va acabar de cop i volta quan en un assaig al Giulio li va caure un sac de la tramoia i el va deixar difunt damunt del escenari. A la viuda li va quedar el cor trencat, un bon pis a Paris i un palauet a Florència, a demés d'una substanciosa indemnització.
Després d'uns mesos de dol rigorós i de sentir una buidor al cor que esgarrifava, va poder comprovar que sentia també una buidor esfereïdora entremig de les cames, va comprendre que el sexe li agradava molt més del que fora desitjable en una dona sense marit.  I quan, després d'un temps prudent el Baró de Grinyol, que sempre havia estat enamorat d'ella va demanar-li que es casés amb ell no va dubtar ni un moment. Aquest cop la lluna de mel va ser tot un any voltant pel món, després és van instal·lar a una finca propietat del Baró per passar-hi l'estiu. Durant una cacera el flamant marit va caure del cavall i va morir al instant.
A la doble vídua li va quedar el cor trencat  i un munt de finques i pisos del patrimoni del finat.

Allunyada del món va estar gairebé un any, quan va alleujar el dol va anar a visitar una exposició de pintures de Ramon Casas, allí li van presentar a Miquel Boter, un important economista, interessat per la política i les dones guapes. Quan la va veure es va enamorar de la bella vídua com un passerell  i no va parar fins a aconseguir-la. Val a dir que ella estava ben disposada, pel cor buit i l'altre buidor esmentada.
Un cop casats el seu amor era un festival de passió, el Boter era un amant molt expert i li podia ensenyar moltes coses que ella no havia tingut temps per aprendre. Però aquest cop també la vídua estava predestinada. Per una picabaralla amb un rival polític, que va acabar en insults, el seu amant espòs va perdre la vida en un estúpid duel. Va costar Deu i ajuda que l'enterressin en sagrat i que li fessin uns funerals com una persona de la seva rellevància es mereixia. Altre cop la deixaven amb el cor partit i una cartera d'accions i obligacions molt més que important.
 I ara que, esgotada, tornava de la cerimònia la donzella li entrega un paquetet amb un llibre de poemes que l'internacional escriptor Bergas Llisa li dedicava a ella, desitjant-li, amb poètiques paraules, alleujament al seu dolor  i oferint-se per consolar-la si calia. 
Pobre Isabel, els homes no escarmentaven! Ho tenia que tornar a intentar? O valia més que deixés el cor tranquil i es busqués un gigoló???

                                                                                                 :-(

29 comentaris:

  1. Quina història... És tota una novel·la resumida. Pobra noia, no m'estranya que estigui rendida.

    Quina imaginació que tens, Glòria! Molt bon relat!

    ResponElimina
    Respostes
    1. M'ha costat resumir-ho, Carme, realment m'anava engrescant i cada cop embolicava més la troca.
      Tres marits difunts semblen molts, no sé si val la pena seguir-ho intentant...

      Elimina
  2. El cor tranquil potser, però i la buidor esmentada? Segur que si optés per un gigoló, els seus problemes quedarien resolts. ;)
    La mala sort no fa rialles però m'has fet riure.
    Aferradetes!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Molt mala sort, per la Isabel i, sobre tot, pels marits.
      Un gigoló potser no li omplirà el cor, però segur que les altres buidors les tindrà cobertes.
      ;-)
      Aferradetes!

      Elimina
  3. boníssim relat !!!!!! carai amb la buidor .....potser si que es cerqui un gigoló o una corrua per si es moren

    ResponElimina
    Respostes
    1. Potser si no s'enamoren s'escaparan de la maledicció que acompanya a la pobre Isabel.
      De tota manera el literat/pretendent ja sap el que l'espera. S'ha d'estar molt enamorat per arriscar així la vida!

      Elimina
  4. Caram, sembla la viuda negra, se'ls carregava a tots i anava fent calaix...
    Petonets.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ella no se'ls carregava, al menys no s'ha demostrat, però tres marits de tan curta durada fa escamar a qualsevol.
      Petonets!

      Elimina
  5. Tot un repte pel següent pretendent !
    Una història digna , per convertir-se en òpera al Liceu !

    ResponElimina
    Respostes
    1. Molt valent ha de ser l'escriptor que la pretén, i gens supersticiós.
      Si algú s'anima a conventir-la en òpera m'ofereixo per fer-ne el llibret.
      Gràcies, Artur!

      Elimina
  6. T'has empescat una bona història, no mancada d'ironia i d'humor, encara que no va per aquí la cosa. No puc donar consells a la triple vídua, però sí a l'escriptor. Jo d'ell aniria fent testament. I pel que fa a ella, el gigoló se'l pot permetre sense problemes, amb el patrimoni que ha acumulat!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Doncs aquest cop va ser el primer que se'm va ocorre.
      Si que és un problema necessitar que t'omplin les buidors i que et duri tan poc les alegries. Ella, innocent, pensava que a la tercera aniria la vençuda, però... Qui sap, potser a la quarta!

      Elimina
  7. Val més no casar-se amb aquesta dona, per guapa, fogosa i rica que sigui.
    El tema dels gigolós tampoc no és segur. Potser la maledicció els afecta i el rastre de difunts encara seria més nombrós.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Aquesta dona és un perill, però sempre hi ha homes temeraris. Apart de guapa, rica i fogosa té un alè de misteri que li dóna molt de morbo.
      Irresistible, vaja!

      Elimina
  8. això són els amors que maten.....al final l'anomenaran la viuda negre

    ResponElimina
    Respostes
    1. A ella no la maten, ja veus. I, si, en el seu cercle d'amistats i saludats l'anomenen la viuda negre, però mai li diuen davant d'ella.
      :-)

      Elimina
  9. De la Chiesa que Grinyol li dava, al Boter de la Verga (Berga, sorry, hehehe) Llisa...

    :-)))

    ResponElimina
  10. Crec que ha de provar la via gigolós, i si aquests també cauen... començar amb les dones, i si tambê cauen... coi, abstinència! Bon relat! :)

    ResponElimina
    Respostes
    1. Aquesta pobre viuda, qui sap si nimfomaníaca, necessita consol per la via que sigui!
      ;-)

      Elimina
  11. Les asseguradores comencen a sospitar

    ResponElimina
    Respostes
    1. Molts accidents.Sospitós...
      O aquesta dona porta el malastruc o té un cervell maquiavèl·lic.

      Elimina
  12. Quina història, no deixarà indiferent a ningú! Pobra dona, quina mala sort amb tots els marits... i encara li quedaven ganes de casar-se?

    ResponElimina
    Respostes
    1. Més que de casar-se, de tenir marit. O el que fos que la consolés.

      Elimina
  13. Molt bona idea, amb tots els callerons que ha amassat, ara li toca gastar-los i satisfer tots els seus capricis.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Doncs, si. De marit en marit ha anat fent un bon patrimoni. Continuarà la col·lecció de marits amb el famós literat? O es donarà el caprici d'un gigoló?
      Misteri...

      Elimina
  14. Gran història que m'ha fet recordar a alguna famosa que entre divorcis i marits difunts, uff que patrimoni !!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Molt observador, Alfonso!
      Efectivament la "famosa" amb molts marits i patrimoni m'ha inspirat aquest relat. Tot i que ella va de "usar i tirar" i només se n'hi ha mort un.
      Una abraçada!

      Elimina

LinkWithin

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...