dimarts, 17 de maig del 2016

"UN APUNT DES DEL SILENCI" de Lola Hosta

Lola Hosta ens ha fet arribar aquest poema per compartir-lo amb tots vosaltres. Penso que us agradarà, com m'ha agradat a mi.
Gràcies, Lola!




Mes enllà del silenci,
escolto la remor de la tempesta.
Les nuvolades acaronen els pensaments difusos en l'espai protector.
Oh cel!!!
Oh infinit indulgent!!
Sentits ocults percebent la immensitat de l'univers amb inconsciència,
la no permanència...a vegades...
no sempre....incertesa....
...hàbits que ens tenen presoners.
esquemes trencats i estructures enfonsades.
Ara,
sense límits ni fronteres.
...emergint la creativitat
des d'aquest espai buit, del no res.
Intuint la veritat i la realitat oculta
que des dels nostres ulls de comprensió i amor
esdevé per tots igual.
Escolto als altres,
el brogit de la vida que va serpentejant,
confluint en el camí.
Escolto el cos quan parla
i el silenci de la tempesta
quan abraça.
Des del cor.
Escolto més enllà de la mirada.

                           Lola Hosta
 

6 comentaris:

  1. Un silenci que parla. Un cor que escolta.

    ResponElimina
  2. Els ulls del cor sempre hi veuen més enllà...Una foto molt impactant, la cadira solitària esperant algú que comparteixi aquest infinit silenci!
    Petonets, Glòria.

    ResponElimina
  3. Desde la cadira buida i
    en un espai de silenci, poden passar moltes coses.
    Gràcies per aquest espai a compartir, m agrada.

    ResponElimina
  4. Gràcies a tu Lola, saps que pots tornar quan vulguis!

    ResponElimina

LinkWithin

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...