dimecres, 11 de maig de 2016

"L'ESTRELLA" d'Olga Xirinacs

Vull afegir-me al merescut homenatge que el blogaires reten a l'Olga Xirinacs amb un poema -deliciós- que recitava la meva neta de menuda.





L'estrella es mirava
a l'aigua del mar,
onades de plata
la feien ballar.

Un vespre va caure
i al fons se'n va anar
perquè la cridava
l'estrella de mar
.

            Olga Xirinacs 


12 comentaris:

  1. Deliciós del tot... Has trobat una imatge perfecta! Ets la reina de trobar imatges encertades!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ha, ha, ha! Gràcies, Carme.
      Les dues estrelletes semblen encantades d'haver-se retrobat.

      Elimina
  2. Aquest poema era en una exposició de dones poetes al Palau Robert. A mi em suggereix una deliciosa manera de tocar de peus a terra.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Vaig estar a l'exposició.
      Helena, tu sempre tens fas una lectura molt encertada dels poemes que compartim.

      Elimina
  3. Uns bonics poemes
    d'Olga Xirinacs,
    recita la nena
    i escolten els gats.

    ResponElimina
    Respostes
    1. La nena menuda
      un poema recitava.
      L'avia resta muda,
      doncs li cau la bava.
      ;-)

      Elimina
  4. Aquest poema forma part d'un llibre preciós que jo treballava a l'escola amb els nens...
    Petonets.

    ResponElimina
    Respostes
    1. La meva neta també es sabia "La Barqueta sardinera...
      penso que devia ser del mateix llibre que dius.
      Petontes, M.Roser!

      Elimina
  5. Aquest poema forma part d'un llibre preciós que jo treballava a l'escola amb els nens...
    Petonets.

    ResponElimina
  6. Respostes
    1. Per mi és un poema entranyable. Penso que s'havien de tenir presents a l'homenatge els bonic poemes que l'Olga dedica als infants.

      Elimina

LinkWithin

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...