dissabte, 28 d’abril del 2012

*" PIROPO "

Un poema en el que es reconeix i es valora les qualitats de la dona.  I un poeta inspirat i rendit al encant femení.







¿Que eres tu, 
además de rosa perfumada 
que hace inútil la punta del espino?
¿Que eres además de ser camino,
senda tantas veces mancillada?

¿Que eres además de ser el agua
que bebe el que junto a ti camina?
¿Que eres además de ser la encina
que calma los rigores de la fragua?

¿Que eres además de una mirada?
¿Que eres además de esa sonrisa
que pone en el regazo de una brisa
el fuego de tu boca enamorada?

¿Que eres además de ser la llama
que enciende la tormenta de un deseo?
¿Que eres además del cirineo
que ayuda a caminar al que te ama?

¿Que eres además de ser la fuente
donde mana la escencia de la vida?
¿Que eres además de flor herida
que deja su fragancia en la corriente?

Dime ¿Quien eres tu?...¡No, no digas nada!
Deja que sea yo quien le dé al viento
la grandeza musical de la respuesta,
que quiero que en tu alma suene a fiesta
la palabra que saldrá de un sentimiento.

Que quiero que palabra tan hermosa
atraviese con bravura las entraña
que cabalge sobre el eco en las montañas
y se duerma en el perfume de una rosa.

¡Que se entere quien no acierte a comprender
que además de ser esposa, madre, amiga,
rosa, mariposa, abeja, hormiga!
Además y sobre todo eres ¡MUJER!


                      Nicanor López

dijous, 26 d’abril del 2012

" SENTS? " de Jesús M. Tibau

Altre vegada un deliciós poema de Jesús M.Tibau. Ens parla d'un amor càlid i confortable amb el que és plaent compartir-ho tot.




Sents?
L'aigua bull a la cuina
i sense angúnia
alegre amb el so,
imita els besos de joguina que em fas.

Veus?
El baf d'aigua calenta a l'aire
dibuixa jocs mentre et dutxes,
i espanta el rastre d'absències
si ets amb mi.

Notes?
El solc dels dies es fa tou
al pas dels peus que m'acompanyen.

                                 Jesús Tibau


 

dissabte, 21 d’abril del 2012

"A I G U A"

Amb aquest preciós poema,  l'Eva va obtenir la Flor Natural als Jocs Florals de LLissà de Vall el 2009.




Si fos gota d'aigua
volaria com vola la lluna
que no vol dormir
fins a caure en el teu front
de pell clara i tersa,
com el marbre.
I davallaria com davalla el sol
després de somriure al dia
per morir a cau del teu llavi
com mor la pluja sobre el mar
abans de tornar al cel.

 JO no espero més grandesa
que ésser el confortant bressol
la boca que et riu el riure
i el pit que t'acull el plor.


                    Eva Moreno i Bosch





dijous, 19 d’abril del 2012

RELATS CONJUNTS: Gronxador

A la tieta Teresina li agradava espantar-nos. Els dies d'estiu que passàvem al mas dels avis, havent sopat, ens explicava unes històries de por que ens posaven els pèls de punta. Ella asseguda al gronxador, que grinyolava, i els nebots per terra escoltant-la.
L'àvia la renyava:
-- No espantis a la mainada, li deia.
-- Mainada! Uns ganàpies és el que són. Les nenes en edat de merèixer i els nens amb pèl al bigoti! Mainada, bah!
 
La tieta Teresina, la tieta soltera, com li dèiem per fer-la enfadar, no era massa afectuosa, tot i que tenia molt bon cor.

Aquella nit, que amenaçava turmenta, estava especialment inspirada i asseguda al gronxador, amb aquells garranyics, garranyacs sinistres, ens va explicar una història esgarrifosa que superava les dels vampirs, homes-llop i ànimes en pena del seu repertori: Un home sense cap que amb una destral tallava colls a tort i a dret les nits de tempesta. Dit això i el primer tro ens va fer xisclar i córrer cap el mas. Com sempre que plovia fort se'n va anar el llum.

A la meva habitació, tremolava de por. Tenia el privilegi de dormir sola, perquè era de les “ganàpies”, però això que m'havia fet tanta il.lusió, ara em semblava un inconvenient.

Vaig aguantar tant com vaig poder, però quan el vent va obrir de cop els finestrons vaig arrencar a córrer i a la llum dels llamps vaig arribar a l'habitació de la tieta soltera.
I a la llum dels llamps vaig veure que qui estava al llit era el Raimondet, un cosí llunya dels més ganàpies. Em vaig quedar gelada. Que feia a l'habitació de la tieta? M'havia confós?
-Ara es riurà de mi i de les meves pors, vaig pensar. Però no se'n va riure, no

Des de aquell dia la tieta no ha explicat més contes de por, al Raimondet no l'han tornat a convidar i jo ja no m'espanto fàcilment.

Ara sóc jo qui seu a la gronxadora. Amb un llibre de poemes a les mans.


dimarts, 17 d’abril del 2012

DIMARTS UNA MICA DE MÚSICA i UN POEMA: Yolanda

Qui pensi que Pablo Milanés, com molts altres cantautors, no és un poeta que escolti la lletra de la canço i que opini.



Que bonic, quin amor tan romàntic!



dilluns, 16 d’abril del 2012

"FESTA A BLOGVILLE!!!"


QUINA FESTA MÉS BONICA!
QUINA GENT MÉS MACA A BLOGVILLE!!
QUINES GANES DE REPERTIR-HO!!!

             Veinat, una abraçadeta. 
                           Glòria 



P.S.  Ara hem de publicar el llibre. 

Va, un esforç i ho aconseguirem!

dissabte, 14 d’abril del 2012

*"MUSGO"


De nou Sagrario ens emociona amb un poema. Ella té una manera de dir les coses molt personal.


  
MUSGO de sombras,
la noche detrás
donde nadie mira.

Telarañas de luz
alumbran mansamente 
las calles y avenidas.

A esa hora sin pasos ni delirios
un hombre solitario
transita las estrellas reflejadas
en el fondo del vaso ya vacío.

Enfrente
una mujer callada
sostiene entre sus pechos
la brújula sin norte del futuro. 
  
               Sagrario Hernández



dijous, 12 d’abril del 2012

"NIT" i "LLUNA" . Dos poemes de Núria Albó


Enguany a Núria Albó li han concedit la Creu de Sant Jordi. 
Enhorabona!
Aprofitem per rellegir dos petits poemes encantadors, relacionats amb la nit, escrits per ella.

 
                       LLUNA
Lluna nova, peix al cove,
quart creixent, gep a ponent.
Lluna plena el mar remena,
quart minvant, gep a llevant.

     Quatre cares té la lluna,
     dues com grill de llimona
     una que ningú no ha vist
     i una de cara rodona.
                                          



                  N I T
Nit sense lluna, nit fosca,
ombra i silenci pel bosc,
el batre d'ales d'una òliba
i les petjades d'un llop.

Nit als carrers i a les places

tot és tancat i barrat,
vola una rata pinyada
com un paraigua espatllat.

                           Núria Albó





Ilustracións: Lluna   de  Rosa Mª Curto
                     Òlibes   de  Rafael Amable
 

dimarts, 10 d’abril del 2012

DIMARTS UNA MICA DE MÚSICA i UN POEMA: Palabras para Julia

Tendre i colpidor poema de José Agustín Goytisolo en la veu càlida de Mercedes Sosa.




El poeta va dedicar aquest poema a la seva filla

dissabte, 7 d’abril del 2012

"L'ARBRE"

Quanta força transmeten els arbres!...

                La gent diu que els arbres
                                                  oculten el bosc...

A mi m'espanta el bosc,
fosc i misteriós.
Prefereixo un arbre
orgullós i ferm, desafiant al cel.
Vigorós el tronc, relleus torturats
que l'escorça arrapa.
Sento sota el peus bategar-hi arrels,
que em donen confiança.

M'hi acosto:
La resina fa camins brillants
i perles d'olorosa flaire,
corrues de formigues
negres i robustes que pugen 
i baixen. Tot un món.
Miro enlaire i veig un laberint
de fulles i branques
que es gronxen al vent...

No vull un bosc, m'hi perdo!
No vull un bosc, m'espanta...
Jo vull al meu arbre.
L'estimo, i l'abraço
i la seva força em traspassa!
Les formigues van pel meu canell
formant un canviant braçalet d'atzabeja

Glòria
 

dijous, 5 d’abril del 2012

"ARQUITECTURA" de Montserrat Aloy


Un privilegi de col·laboració, avui Montserrat Aloy amb un poema del seu llibre "Gàbies de vidre i pols".




Pel desig de construir no és,
ni per afany d'eternitat,
que el cervell inventa cases
i l'esperit compra els mobles.
Davant del buit tot és possible,
inclòs allò que no fou mai:
enderrocar el defecte, parlar més bonic
i llogar les golfes de la personalitat.
Imagina que ets brocanter,
vendries defectes de segona mà?

                                M. Aloy

                          


dimarts, 3 d’abril del 2012

dijous, 29 de març del 2012

Poetes entre nosaltres: Marta Pessarrodona

Jo també he de fer una confessió: no la coneixia. Mea culpa.

        
        CONFESSIÓ  


Si fos sincera escriuria un bolero,
i fins i tot més, un tango.
Sóc, però, catalana i,
ja se sap, als armaris familiars,
en comptes d'esquelets elegants
d'avantpassats tarambanes,
dec tenir-hi un capellà o altre,
poc avesat als sermons de vi que,
a la fi, són els únics que valen.
De no poder ser ni boleros ni tangos,
recer prendria a l'humor britànic,
o a la sofisticació d'una jueva ianqui.
O, en darrer terme, em sucaria tota 
en la vehement memòria proustiana
(enterrada i com cal honorada
l'adolescent febre sartriana).
En un bolero diria: com jo t'estimo
no t'estimarà mai cap d'altra
(i ho cantaria una dona perdent
les pestanyes prop d'una copa alta).
Per a un tango escriuria:
ja mai més no podré oblidar-te
(i ho ploraria un "sanjuanino"
lleument calb i de bigoti ample).
Si fos sincera escriuria un bolero,
i fins i tot més, un tango.
 
                  M. Pessarrodona


Pintura de Mariano Otero


dimarts, 27 de març del 2012

"ME SOBRA CORAZÓN" de Miguel Hernández

Demà 28 de març es compliran 70 anys de la mort d'aquest gran i dissortat poeta. Un record  a Miguel Hernández amb un dels seus més bells poemes.




No sé qui és el rapsode, però cal reconèixer que "diu" la poesia molt bé.

dissabte, 24 de març del 2012

ET REGALO UN PERSONATGE- 2


Segona edició de "Et regalo un personatge" al blog  Ricderiure:

          

En Tinet


Quan la Kim va decidir acompanyar al “seu” mag a la gira per fer-li de partenair, vestida de lluentons i lluint cuixa damunt d'uns talons de pam, va parlar amb al Tinet perquè es cuidés de la fruiteria.

En Tinet -Valentí, Valentinet, Tinet- havia crescut al mercat, sa mare és va passar els nou mesos d'embaràs tallant embotit a la parada i de ben petit ja corria pels passadissos volent ajudar a tothom. I tothom l'estimava, era jovial, servicial, atent i molt bona persona.

Frisava la trentena, era barbamec i tenia unes faccions molt infantils, les manetes rodanxones. Hi havia qui deia que era amanerat, altres que era marieta i d'altres, els més cultes, que era un clar exemple d'androgínia. 
 
A ell aquests temes no el preocupaven gens, que diguessin el que volguessin, l'estimaven tal com era! Era feliç i, ara, amb la parada es sentia l'ésser més afortunat del mon. Tenia moltes clientes i la Quimeta estava molt contenta amb els beneficis que es repartien. 
 
Fins que va arribar el dia que l'Andoni es va fer càrrec de la carnisseria del costat. Quan el va veure, en Tinet ja va tenir molt clara la seva orientació sexual. Les seves hormones, fins aquell dia desvagades es van posar a funcionar a ple rendiment, i va descobrir sentiments que ni sabia que existien. Quan l'Andoni  -el meu Adonis, l'anomenava interiorment-   li feia una rialla o li picava l'ullet sentia una alegria exaltada...i una gelosia mortal quan l'objecte del seu amor feia insinuacions pujades de to a la Encarna, una peixatera molt descarada.

Pobre Tinet, tan tranquil que estava fins aleshores...


Algú s'emporta el Tinet???
EI!  ANEU  A  Ricderiure  I ANIMEU-VOS  A PARTICIPAR!!!




dijous, 22 de març del 2012

Poetes entre nosaltres: Núria Albó

S'ha confirmat: ha arribat la Primavera, les orenetes ens ho han fet saber!

 LA PRIMAVERA

Aquest matí, d’amagat,
ha arribat la primavera.
La duia penjada al bec,
tot xisclant, una oreneta
L’oreneta ha alçat el vol
i amb un cop d’ala lleugera
ha segat un raig de sol
i ha florit tota la terra.

            Núria Albó



Imatge Rie Nakajima

dimecres, 21 de març del 2012

"EL POEMA"



El poema tempesta sil.làbica
Santuari encès de confessions
Pell nua i front traslucida.

El poema processó de deliris
Huracà de ràbies
Concavitat ergonòmica de dèries

El poema troca desfilada de confusions
Cràter obert i llagrimall de lletres
Caragol on ressona la llibertat

El poema crisàlide fosca del pensament
Llum papallona d’un sol dia
Volada de desitjos i gosadies

El poema bes i daga dels homes
seny llevant ancores
espiral on amago la clau d’aire
                                                          que desxifra el meu nucli.



                  Eva Moreno i Bosch 


                                                   

Avui, dia Mundial de la Poesia oferim una nova mirada al poema  del  18-04-2011


dimarts, 20 de març del 2012

dilluns, 19 de març del 2012

JOC DE LLETRES: Sant Jordi 2012

Títol: "Diari d'hivern"
Autor: Paul Auster





Com cada dia, agafà un diari i s'assegué al parc, auster i solitari. Deixava passar el temps esperant l'hivern, esperant Nadal que portaria la visita de la seva família a la Residència, on ell esgotava els seus dies.
 
 Avui,  27 de setembre,  festa  de
Sant Vicenç Paul, menjarien  
paella,  segur.  


 

LinkWithin

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...