dimecres, 28 d’octubre del 2015

JA S'ACOSTA

la Castanyada! 

Uns quants panellets que us faran quedar bé davant la família i les amistats:


Els meus recomanats -i preferits- són els tres primers.  Els dos últims són... prescindibles.
No us ofereixo receptes perquè a internet n'és a petar i no vull avorrir-vos amb coses prosaiques.

I si sou gent poc amant de tradicions locals i admiradors de les que venen de fora, Halloveen,  per exemple, doncs aquí teniu dues carbasses per espantar i admirar a qui us visiti.

L'espantosa:

 i l'esgarrifosa:


Ja podeu anar començant, perquè són molt entretingudes de fer.    
         Doncs, apa, mans a la carbassa! 

                                                            :-)

dijous, 22 d’octubre del 2015

CORRELLENGUA 2015

Dissabte hi haurà moltes activitats lúdiques i culturals a la plaça de Sants.
A les 17:40 recitarem poemes de l'Ovidi Montllor i després, allí mateix, cantarem amb la Coral.


aquí està el programa complert:


 L'Ovidi s'ho mereix!
                        Ens agradarà que ens acompanyeu.

                                                              :-


diumenge, 18 d’octubre del 2015

RELATS CONJUNTS: El Peixet ros

La nostra aportació a Relats Conjunts.




-Mira el “peixet ros”!
En Ximo anomenava així al foraster que feia pocs dies venia a la platja. Era un xicotet ros, vestit amb roba de bany, que entrava decidit l’aigua, nedava –crawl, braça- sortia i aviat marxava amb l’home de la gorra que l’esperava a l’ombra.
En Ximo i en Nel·lo xipollejaven prop de l’aigua o s’estiraven a la sorra, deixant que les onades els embolcallessin, no s’endinsaven a l’aigua perquè, tot i vivint a tocar el mar, no sabien nedar gaire.
Aquell dia el Peixet-Ros es va parar prop d’ells, mirant-los.
-Ei, que mires com un mussol, vine, gitat amb nosaltres. Treu-te aquesta roba, tens por d’ensenyar el pardal! Ha,ha,ha.
El noi va dubtar, sense saber que fer, però animat pels gestos de Ximo, finalment es va despullar i s'estirà al seu costat.
- Oi que s’hi està bé? Com te dius, nano?
- Sorry?
-Òndia, es diu Sorri!  Ho has sentit Nel·lo? Quin nom més lleig!
El rosset, innocent, somreia beatíficament, i en Ximo convençut de que no l’entenia es va anar embalant.
-Quina cara tan pigada, que lleig que ets, tens la cara com una paella, ha,ha,ha!.  I el nas com una trumfa!
En Nel-lo reia a cor que vols i en Ximo cada cop més descarat:
-I tan blanc! Que no hi ha sol allà d’on vens. Ves que no et fiqui un bitxo al forat del cul i canviaràs de color. Ha,ha,ha!
-Ves que no t'hi fiqui jo una ortiga, carallot, que ja sé qui és ta mare, vigila que no li hagi d’explicar com t’agrada d'abusar dels menuts.
L’home de la gorra havia aparegut sobtadament i després escridassar a l’atrevit va ajudar a vestir al noiet ros i van marxar.
-Apa, Ximo, t’ho has buscat.
-Bah! A mi no em fa por el xofer amb la seva gorra, ni ningú.
El Peixet-Ros va continua baixant a la platja, fidel el seu ritus natatori, però ja no és va acostar més a ells.
Aquell dia de bon matí ja els pescadors els hi havien advertit que no baixessin a la platja que hi havia forta ressaca. Però ells van pensar que a la sorra si estava bé i no hi havia perill. I allí s'estaven, però quan va arribar el Peixet-ros que semblava disposat a entrar a l’aigua, en Ximo per demostrar que era un valent, amb tota imprudència, d’una revolada és va llançar al mar.
Immediatament les ones el van rebolcar, ell lluitava inútilment per sortir de l’aigua entre els seus crits de pànic i els de socorrs d’en Nel·lo. El Peixet-Ros es va llençar decidit a salvar-lo però semblava improbable que ho aconseguís, era menut i amb el Ximo agafat del coll perillaven tots dos. Per sort l’home de la gorra, alt i corpulent, sempre vigilant, va aconseguir treure’ls a la sorra sans i estalvis.
Des de aquell dia ja no van tornar a veure al Peixet-Ros, uns deien que havia tornat al seu país, altres que ara anava a la platja del Morro.
I en Ximo, ajagut a la sorra, pensava que si enlloc de ser tan brètol, fen-se el milhomes, hagues procurat l’amistat del foraster, aquell noiet rialler i generós disposat a arriscar la vida per salvar-lo,  potser tindria un amic més. I potser hauria pogut aprendre d'ell coses noves, qui sap si l’hauria ensenyat a nedar i tot! 

                                                                                    :-(



dimarts, 13 d’octubre del 2015

EN QUE ESTARIEN PENSANT...

els dibuixants d'aquestes desafortunades imatges que il·lustren els contes infantils?

Un joc molt divertit: el gatet




Equivoca llisó d'anatomia:




L'Harpo té un secret horrible i força evident:



Aquí n'hi ha fins a 25, entre dibuixos i títols, que als ulls d'un adult són molt poc encertats. En ulls d'un infant potser els preservi la innocència...  

                                                            :-/

divendres, 9 d’octubre del 2015

"SENSE SABATES"

Un poema de les últimes itineràncies.


 





M'omples amb ta absència
i amb el silenci em parles.
Quan no et veig, sé que diu
la teva mirada.

Ningú sap on rau el foc
que la penombra amaga,
el foc que desfà el gebre
i fon la rosada.

Però la pell batega
I el cor em porta a tu,
sense sabates.

                                                Glòria 


dissabte, 3 d’octubre del 2015

ORQUIDEAS DESCONCERTANTS

A "Ofrenda a la Tormenta",  l'ultim llibre de la trilogia de Dolores Redondo es parla d'unes peculiars orquídies que semblen nadons en un bressol. Les he buscat i són aquestes:



Però n'hi ha moltes més de curioses. Com l'extraterrestre feliç:





 O aquesta que sembla un colom, talment  l'esperit sant:



D'altres sembren homenets contents, d'altres caps de tigre, calaveres, ànecs... AQUI les podeu veure.


                   Ja veieu si n'és de capritxosa la Natura!

                                                                        :-)


dimecres, 30 de setembre del 2015

69 bis

He trobat el gust a això del 69, els relats, vull dir. I repeteixo!




El 69 anava de gom a gom. La noia va notar, quan l’home l’arrambava, un bulto sospitós que es clavava un pam més avall de l’esquena.

Molesta,  però educada, digué:

-Vigili,  senyor, m’està clavant el seu mòbil

- Senyoreta, va errada, no és pas el meu mòbil. És el meu fixe.

Aquí va ser quan ella li va clavar plantofada i es va muntar un sidral de ca l’ample.

                                                               
                                                                 :(



dilluns, 28 de setembre del 2015

HI HA DIES TAN MERAVELLOSOS...

que en lloc d'un sol

 

sembla que en surtin dos!


                                                               :-D 

dijous, 24 de setembre del 2015

RELATS CONJUNTS: Mural

La nostra aportació a Relats Conjunts



Tot anava com una seda. Malgrat la gentada, la calor i les cues ho estaven passant divinament. Entre ells hi havia bones vibracions, molta complicitat, s’entenien només amb una mirada. Intuïen que estaven fets l’un pel l’altre.

Tot anava com una seda…fins que van arribar al Pavelló de Catalunya. Allí és va desfermar una acalorada discussió sobre el mural d'en Tapies. Si l’un pensava que era una obra d’art, plena de simbolisme, amb un missatge subliminal corprenedor, l’altre opinava que allò era la pressa de pèl més descarada que un podia tirar-se a la cara, una mofa pel públic. Una befa.
 No és posaven d’acord i abans de complicar més la discussió, que ja anava pujant de to, aquella tarda van acabar la visita a l’Expo emmurriats i cadascun per la seva banda.
 Més tard compartint a l’hotel un relaxant bany d’escuma van poder comprovar que eren més les coses que els unien que les que els separaven.
         Era un fet: el Sergi i l’Eudald estaven fets l’un per l’altre.
                                                                                        :-)
          

dissabte, 19 de setembre del 2015

EXPOSICIÓ: EL PRICE DELS POETES 1970






El 25 d'abril de 1970, la sala Gran Price de Barcelona, especialitzada en espectacles de boxa i lluita lliure, va acollir una vetllada completament diferent: el I Festival Popular de Poesia Catalana. Quan el Govern Civil de Barcelona va intuir com podia acabar aquell recital, ja era massa tard.
El Price dels Poetes, nom que es va popularitzar posteriorment, va acollir la representació més important de totes les tendències de la poesia catalana del segle XX (Joan Colomines, Agustí Bartra, Feliu Formosa, Joan Oliver-Pere Quart, Salvador Espriu, Jordi Teixidor, Joan Vinyoli, Rosa Leveroni, Josep Palau i Fabre, Joan Brossa, Gabriel Ferrater, Jordi Sarsanedas, Josep Maria Llompart, Jaume Vidal i Alcover, Xavier Amorós, Joaquim Horta i Francesc Vallverdú).
El Price dels Poetes va desbordar les expectatives més optimistes, i es va convertir en un acte d'afirmació poètica, catalana i política, d'afirmació de les llibertats més elementals.
           PROGRAMA:
Inauguració de l'exposició: Dimarts, 22 de setembre.
18:30h. Visita a l'exposició El Price dels poetes catalans, 1970 , a la terrassa de la biblioteca.
19:00h. Actes d'inauguració a la Sala Polivalent.
  • Xerrada inaugural a càrrec de Ramon Balasch, poeta, filòleg i editor català. Modera Pere Baltà,president de la Fundació Paco Candel.
  • Passi Documental del cicle 'Debats Fundació Fabra (14')', on Pere Portabella i Vicenç Altaió conversen sobre el Festival Price.
  • Recital de poemes d'autors presents al Price.
  • Actuació musical del grup Tast de Sons .
Lloc: Biblioteca Francesc Candel (C/Amnistia Internacional, 10. 08038 Barcelona).
Col·labora: Montjuïc Poètic. Fundació Paco Candel
Període d'exposició i horari: La podeu visitar del 22 de setembre fins el 22 d'octubre
                                                                       Us hi esperem!!! 




P.S. Jo llegiré les "Corrandes d'Exili" de Pere Quart. Pell de gallina!

LinkWithin

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...