Els records de la infància són dolços i nostàlgics, però no sempre és corresponen amb la realitat.
Asseguda al banc al costat del pare
ella era la més bella princesa del mon,
el pare, valent paladí que la defendria
de verds dracs malignes i vils escurçons.
Terra d'infantesa, tota fantasia!
Els castells de núvols, de sucre els turons.
Records de la infància, tot ho magnifiquen:
Doncs ni ella era tan bella,
ni el drac tan maligne,
ni el pare tan fort...
Glòria
trencant els tòpics, un dels meus exercicis predilectes, bé!!
ResponEliminaNo és la meva intenció trencar tòpics, és el que sento. I consti que vaig tenir una infància meravellosa...
EliminaPetonets, Eva!
Suposo que tenim el costum d'idealitzar les coses que ja ens queden una mica llunyanes, potser perquè voldríem que haguessin estat així...
ResponEliminaM'ha passat a vegades tornar a un lloc que recordava meravellós...i ho he trobat tot tan diferent!
EliminaPot ser ho havia idealitzat per la nostàlgia i l'enyor.
Amb la infantesa, penso, deu ser semblant.
Una abraçada!
M'ha fet gràcia aquest joc de portes, i com que sóc una mica curiosa m'hi he ficat...
EliminaBen fet!
EliminaEspero que t'hi trobis a gust :D