dissabte, 16 de juny de 2012

RELATS CONJUNTS: Keith Haring



Mai m'han agradat els festivals de fi de curs. Sempre m'han fet sentir una mica ridícul, però no he volgut ser la nota discordant i cada vegada hi he format part, com el que sóc, un més del grup. 
 
Però aquest any m'he negat a participar en el de Free Dance: "Los colores del Arco Iris", l'han titulat, quina carrinclonada! No em dóna la gana anar vestit de violeta, com si fos el Tinky Winky... que s'han cregut!   Un té els seus principis!
 
I l'Antxón, que és molt supersticiós, també s'hi ha negat. A ell li tocava anar de groc.




La nostra participació a Relats Conjunts

28 comentaris:

  1. Hi ha moments en la vida que ens hem de plantar, que tot té un límit. :-DD

    ResponElimina
    Respostes
    1. És que un pot anar tragant, però això ja passa de taca d'oli, que deia l'avia ;D

      Elimina
  2. A tot estudiant li arriba el seu Sant Martí... Menys als daltònics o als contestataris, és clar.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Daltònic no sé si ho era, però està clar que contestatari si!

      Elimina
  3. Sens dubte, jo hagués mirat d'escaquejar-me també! Però de violeta, o de qualsevol altre color!

    ResponElimina
    Respostes
    1. I faries ben fet! Això del fi de curs sol ser un pal...

      Elimina
  4. molt bo!! hehehe! Doncs mira... jo sí que m'hi hagués avingut a disfressar-me de color groc, lila o verd, hehe!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Tu tens molt bona disposició, Alba. Però a un noi unes malles violetes el poden fer sentir ridícul :(
      El de verd si que va ballar!

      Elimina
  5. hem d'aprendre a riure de nosaltres mateixos.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Riure d'un mateix és sa. Ara que ser la riota dels altres...
      ja és més dur.

      Elimina
  6. He, he, he... ja en tenia ben bé prou de festes de fi de curs, pobre! En el fons el color violeta li ha donat l'excusa per desempallegar-se'n.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ja n'estava fins el cap de munt de les festetes!
      I també penso que no tenia bon record dels Teletubbies.

      Elimina
  7. molta determinació si senyor només faltaria haver de ballar vestit de groc...molt bo! m'ha agradat!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Tot té un limit, si senyor, encara que a vegades no ho sembli...
      Estic contenta que t'hagi agradat. Gracies.

      Elimina
  8. Clar i contundent, i molt creïble. Aquests balls són un perill, millor abstenir-se'n ;)

    ResponElimina
    Respostes
    1. Pots prendre mal, però el pitjor és sortir amb l'orgull ferit.

      Elimina
  9. És divertit això dels relats conjunts, cada persona i posa la seva empremta...
    Vestits així, ja és una edat que es té força el sentit del ridícul...

    ResponElimina
    Respostes
    1. És sorprenent la quantitat d'idees diferents que suggereix la mateixa imatge!
      Tu no hi participes, Roser? És divertit.

      Elimina
  10. Respostes
    1. Un pot perdre moltes coses però la dignitat, mai!

      Elimina
  11. de vegades s'ha de saber dir que no, encara que costi.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gairebé sempre costa dir que no. Però se'n a d'aprendre.

      Elimina
  12. Ningú s'ha de sentir obligat, fins i tot Keith Haring ha respectat la seva voluntat.

    ResponElimina
  13. Si el que tocava ara era dir que no! molt ben fet!. M'has fet riure amb això dels Teletubbies!

    ResponElimina
    Respostes
    1. A vegades a els monitors se'ls hi en va la pinça a l'hora d'organitzar el fi de curs. I tot té un limit!

      Elimina
  14. Sempre et queda l´opció de ser el fotògraf/a de la festa ;)

    ResponElimina
    Respostes
    1. És una possibilitat, no has de fer el ridícul i a tothom li agrada ser retratat :D

      Elimina

LinkWithin

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...