Mai
m'han agradat els festivals de fi de curs. Sempre m'han fet sentir
una mica ridícul, però no he volgut ser la nota discordant i cada vegada
hi he format part, com el que sóc, un més del grup.
Però
aquest any m'he negat a participar en el de Free Dance: "Los colores del Arco Iris", l'han titulat, quina carrinclonada! No em
dóna la gana anar vestit de violeta, com si fos el Tinky Winky... que
s'han cregut! Un té els seus principis!
I
l'Antxón, que és molt supersticiós, també s'hi ha negat. A ell
li tocava anar de groc.
La nostra participació a Relats Conjunts
Hi ha moments en la vida que ens hem de plantar, que tot té un límit. :-DD
ResponEliminaÉs que un pot anar tragant, però això ja passa de taca d'oli, que deia l'avia ;D
EliminaA tot estudiant li arriba el seu Sant Martí... Menys als daltònics o als contestataris, és clar.
ResponEliminaDaltònic no sé si ho era, però està clar que contestatari si!
EliminaSens dubte, jo hagués mirat d'escaquejar-me també! Però de violeta, o de qualsevol altre color!
ResponEliminaI faries ben fet! Això del fi de curs sol ser un pal...
Eliminamolt bo!! hehehe! Doncs mira... jo sí que m'hi hagués avingut a disfressar-me de color groc, lila o verd, hehe!
ResponEliminaTu tens molt bona disposició, Alba. Però a un noi unes malles violetes el poden fer sentir ridícul :(
EliminaEl de verd si que va ballar!
hem d'aprendre a riure de nosaltres mateixos.
ResponEliminaRiure d'un mateix és sa. Ara que ser la riota dels altres...
Eliminaja és més dur.
He, he, he... ja en tenia ben bé prou de festes de fi de curs, pobre! En el fons el color violeta li ha donat l'excusa per desempallegar-se'n.
ResponEliminaJa n'estava fins el cap de munt de les festetes!
EliminaI també penso que no tenia bon record dels Teletubbies.
molta determinació si senyor només faltaria haver de ballar vestit de groc...molt bo! m'ha agradat!
ResponEliminaTot té un limit, si senyor, encara que a vegades no ho sembli...
EliminaEstic contenta que t'hagi agradat. Gracies.
Clar i contundent, i molt creïble. Aquests balls són un perill, millor abstenir-se'n ;)
ResponEliminaPots prendre mal, però el pitjor és sortir amb l'orgull ferit.
EliminaÉs divertit això dels relats conjunts, cada persona i posa la seva empremta...
ResponEliminaVestits així, ja és una edat que es té força el sentit del ridícul...
És sorprenent la quantitat d'idees diferents que suggereix la mateixa imatge!
EliminaTu no hi participes, Roser? És divertit.
Dignitat, abans que res. :D
ResponEliminaUn pot perdre moltes coses però la dignitat, mai!
Eliminade vegades s'ha de saber dir que no, encara que costi.
ResponEliminaGairebé sempre costa dir que no. Però se'n a d'aprendre.
EliminaNingú s'ha de sentir obligat, fins i tot Keith Haring ha respectat la seva voluntat.
ResponEliminaI tant, i la dansa, també és lliure!
EliminaSi el que tocava ara era dir que no! molt ben fet!. M'has fet riure amb això dels Teletubbies!
ResponEliminaA vegades a els monitors se'ls hi en va la pinça a l'hora d'organitzar el fi de curs. I tot té un limit!
EliminaSempre et queda l´opció de ser el fotògraf/a de la festa ;)
ResponEliminaÉs una possibilitat, no has de fer el ridícul i a tothom li agrada ser retratat :D
Elimina