" CRISI " de Montserrat Aloy

 Montserrat Aloy toca avui un tema punyent.  Es de desitjar que no ens falti l'esperança!

No queda res a fer com si,

histèrics,

el nostre gest desesperat provoqués

misèria

en els altres, i llàstima.

Són els fets els que ens salven,

i les paraules, l'escorta dèbil

que ens duu a la llum,

per a ser cremades en sacrifici.

Guardem esperança en pots

ben plens, sota el coixí,

per a que les llàgrimes trobin un lloc

on poder reunir-se de grans.

                         M. Aloy