Tenia
un mon reduït,
i
humit,
dons
li agrada la mullena
a
la sirena,
tot
el dia a la banyera
d’aigua
freda.
Va
deixar el fons marí
amb
pena
presonera
d’un amor
que
l'encadena...
Un
submarinista diví
amb
les espatlles d’atleta
li
va fer perdre el sentit
i
tremolar les aletes...
Per
ell aguanta el sofriment
de
l’aixeta,
- que
se li clava al clatell -
i
pateix
estoicament el turment
de
l'espera.
Es
passa el dia cantant
encisera
I
els veïns ha trastocat
la seva hipnòtica veu
de
sirena.
Al
vespre arriba l’amor
I
la compensa amb escreix
Ostres molt original, sí senyor! L'amor de les sirenes amb éssers terrestres no és gaire compatible, però mentre es pugui anar remullar de tant en tant…
ResponEliminaMoltes gràcies per la vostra participació!!
Ha estat molt divertit participar! Estarem a l'aguait per si fas noves propostes.
EliminaLa sirena amb remull aguanta per que està enamorada...veure'm si dura!
Pobreta, tant de disseny
ResponEliminala posa a la defensa.
Si pogués, ella, del canell,
en faria recompensa:
en la forma tots dos semblants,
en el fons, ella i ell copulant.
Ai, l'amor, quins sacrificis, amb tants de sirenos que li anaven al darrera i ella se encapritxa d'un foraster!
EliminaMolt ben trobada aquesta sirena encantadora i cantarella.
ResponEliminaNoia, una ja no sap que empescar-se amb tanta participació dels blocaires i tant bones poesies...
EliminaGracies, Montse, estic contenta que t'agradi! :)
Pobra sirena, ha perdut la seva llibertat presonera d'un amor, però totes les presons angoixen, encara que es comparteixin amb un submarinista d'espatlles d'atleta...
ResponEliminaI tant, veurem quan aguanta la sirena, com el submarinista no s'estiri i l'instal·li un jacuzzi...
EliminaJo crec que quan s'acabi la passió ella se'n torna al mar.
No sé qui va caure pels cants de sirena.
ResponEliminaEl submarinista!
ResponEliminaEncara que en aquest cas em semble que la que va caure al parany de la banyera va ser ella.