Magistral poema de Jordi Pàmies, que ens parla dels beneficis d'obrir-se als altres, el valor de compartir, de l'amistat, de l'amor... la paraula que salva.
Només
quan diem tu,
respirem aire fresc.
S'ha velat el mirall del nostre jo superb,
s'ha esbatanat la porta de la torre de vori...
Fan nosa, els guants. I no duré cap màscara,
en el roig carnaval de les disfresses.
A la platja cansada de les hores,
fitem els ulls de l'altre i descobrim
la gran blavor, nua, del mar.
respirem aire fresc.
S'ha velat el mirall del nostre jo superb,
s'ha esbatanat la porta de la torre de vori...
Fan nosa, els guants. I no duré cap màscara,
en el roig carnaval de les disfresses.
A la platja cansada de les hores,
fitem els ulls de l'altre i descobrim
la gran blavor, nua, del mar.
Jordi Pàmias
"Narcís i l'altre"
Un poema ple i ben mesurat.
ResponEliminaGran poeta Jordi Pàmies!
Elimina