El poema és el que aquí reprodueixo. També el podeu llegir al seu bloc VERS AL COVE, on trobareu d'altres poesies seves.
TARDOR ALS LLAVIS
Entre tu i jo
hi havia dos mons
i una finestra que els demarcava
Dins, nosaltres dos
fora, la tardor
Dèiem tants silencis
que omplíem d’oracions
i absorbíem el vi
d'aquell altre món
sobre una catifa esllanguida
L'octubre ens sotjava
destil·lant colors foguers
com una aquarel·la en l'aigua
No es n'adonàvem
i rere la finestra els camps es mudaven
Cada fulla que queia
escrivia la música
de la pàl·lida nuesa del paisatge
Dins, les teves paraules
prenien els tints de la garnatxa
l'última pinzellada de sol
s'havia arraulit al teu pit
com la cadernera al niu
El dia marxava d'esquitllentes
temorós de destorbar-nos
Tot era crepuscle
el cel ferit de lila i malva
tenyia la teva copa
Et bevies la tarda
i em miraves amb ulls transoceànics
Libàvem del beuratge
i engolíem els vinyers
El batec rogenc de les venes dels ceps
s’obria camí sota la terra argilosa
sota la nostra pell, també
I dèiem frases
fetes de saba i de vent
La rosada se'ns dibuixava al front
la llum tan efímera
la sang rabent
Un cor de vinyes
alçava redoltes lloant el cel
La finestra unia els dos mons
Mentre ens despullàvem dels noms
La nit es vestia d’argent
La paraula era verb
el verb era tija
envoltant el meu tronc
envoltant el meu tronc
com un ofidi dorment
com tronc de garrofer
Jo atles, jo planeta
Tu axis, tu anell
El teu cos, com el cep
amb branques tèbies m’aferrava
i el raïm madur que les coronava
fermentava a la meva boca
i em tremaven les fulles
I tu vas ser calze
i jo nèctar
Jo la nit
tu el bosc
I jo pleniluni
i tu udol
la febre
i una sola pell
eclipsi
malvasia en ascens
per la saba arterial
incalculable batec
Aiguaneix de cossos
donant roig al roig
un sol món
Aiguaneix de vida
sang al galop
Incalculable batec
t
a c
t
a c t a c
t a
c
Eva Moreno i Bosch
m'ha encantat
ResponEliminaSi que és un poema bonic. Em sembla que ho dic sense passió de mare...
EliminaEnhorabona a totes dues...
ResponEliminaGràcies, Carme, estic cofoia.
EliminaBen merescut! Enhorabona a l'Eva i a tu per la part que et toca.
ResponEliminaM'ha fet molta alegria, no ho puc negar.
EliminaGràcies, Sílvia!
Tens motius per estar ben orgullosa. Es un poema encisador.
ResponEliminaSi que en tinc, i ho estic de orgullosa.
EliminaCelebro que el poema t'agradi, Bruixeta.
Caram , moltes felicitats a l'Eva...m'agrada tot això que passa a banda i banda de la finestra!
ResponEliminaBon diumenge, Glòria.
Gràcies, M.Roser. Li diré de part teva, estarà contenta. Sempre li parlo dels meus companys blogaires. A tu ja et coneix de sentir-me'n parlar i pels teus llibres.
EliminaPetonets, M.Roser
M'agrada moltísim, ja la pots felicitar de part meva.
ResponEliminaI a tu, què també hi tens part ;)
Bessets!