dissabte, 3 de maig de 2014

"LLACUNES DE SILENCI"

Un poema de les Itineràncies Poètiques.



Mot rera mot omplo llacunes de silenci.
On l’oblit posa tenebres, amb mans de cec,
tremolejant, esgarrapo la foscor
perquè la llum penetri.

Poso poemes tous, de molsa, amorosint
les arenes d’aquest camí feixuc
que,  tot  creuant el desert,
em mena a la vellesa.

I miro enrere, amb ulls clars d’infant,
on, en les humides nits, clares de lluna,
el meu únic paisatge veritable
era un pessebre.
 
                        Glòria

6 comentaris:

  1. El recordo... És bonic rellegir els poemes que ja conec... Els gaudeixo el doble.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Participar en les Itineràncies m'estimula a escriure.
      Gràcies per deixar-me participar.
      :D

      Elimina
  2. Veig que el pessebre de la infantesa, es pot convertir en el desert de la vellesa...Un bonic poema, Glòria...
    Petonets i bon diumenge.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies, M. Roser.
      He passat un diumenge tranquil, tirant a avorrit. :(
      Espero que tu l'hagis aprofitat millor!
      Petonets!!!

      Elimina

LinkWithin

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...