Mot rera mot omplo llacunes de silenci.
On l’oblit posa tenebres, amb mans
de cec,
tremolejant, esgarrapo la foscor
perquè la llum penetri.
Poso poemes tous, de molsa,
amorosint
les arenes d’aquest camí feixuc
que,
tot creuant el desert,
em mena a la vellesa.
I miro enrere, amb ulls clars
d’infant,
on, en les humides nits, clares de
lluna,
el meu únic paisatge veritable
era un pessebre.
Glòria
El recordo... És bonic rellegir els poemes que ja conec... Els gaudeixo el doble.
ResponEliminaParticipar en les Itineràncies m'estimula a escriure.
EliminaGràcies per deixar-me participar.
:D
Veig que el pessebre de la infantesa, es pot convertir en el desert de la vellesa...Un bonic poema, Glòria...
ResponEliminaPetonets i bon diumenge.
Gràcies, M. Roser.
EliminaHe passat un diumenge tranquil, tirant a avorrit. :(
Espero que tu l'hagis aprofitat millor!
Petonets!!!
bonic poema.
ResponEliminapetons
Gràcies, Bruixeta!
EliminaPetons.