dijous, 8 de maig del 2014

LLENÇOL IDEAL...

...per parelles tiquis-miquis. 
O pels que ja no els consumeix la passió  (bàsicament perquè és la passió la que ja s'ha consumit)

  


Pot ser pràctic, però que trist, no?

                                                                                                  :(


Publicat per a
Etiquetes de comentaris:

16 comentaris:

  1. Sergi8 de maig del 2014, a les 9:07

    Home, jo ho entendria d'una altra manera. No és pas incompatible amb la passió, però a l'hora de dormir, que ningú és quedi més llençol del que li toca! Tot ben repartit i compartit, que també fa parella. I així ningú es refreda.

    ResponElimina
    Respostes
    1. El que em passa pel cap9 de maig del 2014, a les 22:00

      Són maneres de veure-ho. A mi em va costar molt acostumar-me a dormir acompanyada - en aquelles èpoques les noies ens solíem casar verges, encara que sembli mentida- però després m'agradava "trobar-me'l" pel llit. A vegades amb el contacte sorgien coses molt agradables. I això va durar fins que el gos i la rutina es va instal·lar entre nosaltres... :(

      Elimina
  2. Núria Martínez (Bruixeta)8 de maig del 2014, a les 11:00

    Jo ho veig trist, a no ser que tinguis el meu cas on el llit l’hem de compartir entre quatre i a vegades cal fer càlculs per saber quin trosset es el del meu marit o meu i no dels gats.

    ResponElimina
    Respostes
    1. El que em passa pel cap9 de maig del 2014, a les 22:02

      Això no és trist, al contrari. El que pot ser és una mica incomode.

      Elimina
  3. Xelo IProu8 de maig del 2014, a les 12:40

    trist o no és ben real

    ResponElimina
    Respostes
    1. El que em passa pel cap9 de maig del 2014, a les 22:03

      És comença estirant el llençol i s'acaba dormint en llits separats.
      La vida!

      Elimina
  4. Anònim8 de maig del 2014, a les 16:46

    Es clar, dius que es trist perquè ets la noia, i tothom sap que sempre son les noies les que invadeixen l'espai de llit de l'altre. Jo encara espero el llit amb un cap de força. Desactivable quan convé es clar...

    ResponElimina
    Respostes
    1. El que em passa pel cap9 de maig del 2014, a les 22:08

      En quin cap cap instal·lar un cap de força a cap llit!
      I quan el desactivaries? Dimarts, dijous i dissabte o dia si i dia també.
      Ai, Pons! amb lo bonic que és dormir entortolligats i a punt pel que sorgeix-hi.
      O m'ho sembla a mi perquè soc noia...

      Elimina
    2. Anònim14 de maig del 2014, a les 9:22

      desactivable només per una estoneta, res, uns minuts de no res xD

      Elimina
    3. El que em passa pel cap14 de maig del 2014, a les 10:18

      Caram, quina rapidesa! "Uns minuts de no res..." :O

      Elimina
  5. Garbí248 de maig del 2014, a les 20:14

    jo estaria sempre entre els dos vints....i per capes.

    ResponElimina
    Respostes
    1. El que em passa pel cap9 de maig del 2014, a les 22:10

      Caram, estàs fet una fera!
      Bona posició, si senyor, però sempre entre els vint i per capes...
      De tant en tant convé dormir per agafar forces.

      Elimina
  6. sa lluna8 de maig del 2014, a les 20:39

    Ben trist em sembla, per això millor dos llits individuals, fins i tot cadascun en una habitació diferent i, si m'apures, cadascun a casa seva!! ☹

    Aferradetes, nina!! ✿

    ResponElimina
    Respostes
    1. El que em passa pel cap10 de maig del 2014, a les 0:50

      Si, ben mirat millor cada un al seu llit o a la seva casa, que barallar-se per un pam de llençol.
      Aferradetes, bonica!

      Elimina
  7. M. Roser8 de maig del 2014, a les 23:43

    Ostres, i que cap dels dos travessi la ratlla...Potser seria millor, dormir en llits separats!
    Bona nit, Glòria.

    ResponElimina
    Respostes
    1. El que em passa pel cap10 de maig del 2014, a les 0:52

      Deu ser el proper pas, si l'habitació és prou gran.
      Bona nit, M.Roser

      Elimina

Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)

LinkWithin

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...