Estic tan
emocionada!
Per fi he
aconseguit tenir el que més desitjava en el món.
M’ha costat molts diumenges de quedar-me a casa, sense sortir a ballar
ni anar al cine amb les amigues; d'estar-me’n de comprar roba i foteses, sempre
estalviant per reunir els diners necessaris per poder comprar la
maquina d’escriure, però ha valgut la pena. Es la clau que m’obrirà la porta del meu
futur.
Ara podré practicar a casa cada dia moltes hores.
Moltíssimes. I quan al desembre facin el concurs de mecanografia a l’académia
del Sr. Cots, guanyaré, segur. Ell sempre diu que tinc molt bones qualitats: rapidessa i
seguretat i que només em falta pràcticar. Ara ho faré continuament, sense defallir.
Un cop guanyi el
concurs tinc assegurat un lloc de treball a una empresa
important. Allí, amb un sou més digne que el que tinc ara a la parada d’olives
del mercat, em podré comprar roba i estaré tan bonica i elegant que segur que
algún company –o millor un directiu- s’enamorarà de mi. M’estimarà molt, molt... estarà boig per mi!
Festagerem i
llogaren un pis molt coquetó a l’Eixample. Ens casarem a la Mercé i el convit el farem a Can Soteras. Jo deixarè de treballar, perquè el meu marit, amb un
càrrec tan important a l’empresa, voldrà que em quedi a casa. Al cap d’un
parell d’anys tindrem fills. Primer dos nois i després una nena, que seran molt guapos i inteligents i quan siguin
grans estudiaran una carrera. Si la nena no vol estudiar, no passa res, segur que li trobarem un bon partit per casar-la bé.
Tot això, i més
que vindrà, gràcies al meu esforç, que
m’ha permés comprar aquesta Underwood de segona mà, o de tercera, tant se val, però que va fina com la seda.
Una màquina d’escriure no és
una gerreta de llet que cau i es trenca en mil trossos.
Una Underwood no em pot fallar!
Una Underwood no em pot fallar!
No és una gerra de llet però també pot fallar alguna tecla... Esperem que pugui acomplir els seus somnis. M'agrada molt com parla aquesta noia, sembla un personatge d'alguna novel·la de la Rodoreda!
ResponEliminaÉs una noia que podria ser la filla de la Colometa, una època difícil per tothom, més per una dona. Esperem que no li falli cap tecla, encara que els seus somnis no s'arribin a acomplir del tot.
EliminaSomia, somia, que somiar és gratis!! Encara que he de dir-te, estimada joveneta, que els "bons partits" s'han acabat que alegra't si no et passi tot el contrari: que siguis tu (per la teva gran capacitat, rapidesa i esforç) qui tingui una bona feina, mentre el teu marit es quedi a l'atur, que estigui la casa plena de criatures esperant que arribis per donar-los un bany, corregir els seus deures, posar la rentadora, fer el sopar i després els fiquis al llit i quan creguis tenir una estoneta per a tu, recordis que has d'estendre la roba, depilar-te, donar-te una dutxa ràpida i estar en quinze minuts al llit, abans que el teu marit s'adormi ...
ResponEliminaUn toquet de realitat??
Bon relat, nina!!
Aferradetes ☺
Una realitat molt trista tal com l'expliques. En l'època de la Underwood no hi havia atur ni tampoc rentadores, encara que la resta s'ajusta força al que era la vida d'una mestressa de casa. Deixem-la somniar una mica...no trigarà a despertar.
EliminaBessets, lluneta!
Magnífica adaptació del conte de la lletera! No sé jo si correrà millor sort que aquella, però bé, somiar també dóna ales. Que tingui sort. Això sí, ja sé que està ambientat en altres èpoques, però sembla que el guió hagi passat el filtre d'en Cañete!
ResponEliminaLes il·lusions ajuden a viure, i l'esperança. Confiem que al menys aconsegueixi la feina al despatx i un home que l'estimi.
EliminaHi ha polítics que s'han quedat a l'època del Glorioso Alzamiento, on l'únic horitzó d'una dona era aconseguir un marit.
Uysss quants ocellets té al caparró aquesta noieta!!! La Underwood segur que no li fallarà, ara miracles no en fa i aquest conte de la lletera que s’ha muntat no se pas jo com acabarà
ResponEliminaSegur que no acabarà tan bé com ella espera, però al menys haurà aconseguit lluitar per millorar el futur. La il·lusió ens esperona a fer coses, encara que potser aquesta noieta sigui una mica massa fantasiosa. La joventut, ja se sap...
EliminaAix... ben situat en el temps aquest relat... molt realista i molt creïble. Esperem que no se li trenqui la gerreta de les lletres... a aquesta somiadora.
ResponEliminaUn aplaudiment, Glòria!
Uns temps grisos, més per les dones. Esperem que l'Underwood no li falli per aconseguir una feina millor...ara la resta del somni ja és més complicat que es faci realitat.
EliminaQue materialista la dona!
ResponEliminaPotser si, que no valora més que les coses materials. Però somniar l'ajuda a viure, és jove i il·lusa.
EliminaMira que espavilada ella, ja té la vida organitzada...Però que vigili de no entrebancar-se, no li passés el mateix que al conte de la lletera...
ResponEliminaPetonets, Glòria.
Segur que algun entrebanc li sortirà, la vida no és tan fàcil. Però mentre somnia s'ho passa l'allò més bé...i aprèn mecanografia.
EliminaPetonets, M.Roser
La màquina potser no fallarà....però tota la resta.....
ResponEliminaÉs possible que arribi a ser una bona mecanògrafa... ara, la senyora del gerent ja és més difícil.
EliminaUn conte de la lletera que no havia pensat en la crisi, però tot i així més val que s'entreni.
ResponEliminaEn aquella època feina n'hi havia. No hi havia gaires coses més, però de feina no en faltava.
EliminaUis, no és bo fer tants plans... la vida dóna massa tombs i el què volem avui, demà no ho voldríem ni regalat. Entenc que, en aquesta època, la noieta pensi així però diria que, si no s'espavila, algú la posarà a lloc. Mentrestant que disfruti de la màquina!
ResponEliminaMés que plans això és fer volar coloms. La vida sempre té l'última paraula i no sempre és la que volem sentir.
EliminaMentre deixem que somnii.
En saps molt, noieta, de viure al núvol... Mentre no se desmunti la tecla, res pot fallar. O se quedi travada.
ResponElimina:-)
Les tecles solen fallar...però mentre tant les il·lusions volen...
EliminaCompte! que ara persegueixen tot el que s'escriu.
ResponEliminaLlavors també, Montse, no em millorat gens..
EliminaSorprenent.
ResponEliminaEls contes de la lletera són un fet molt comú. Generalment acaben amb la gerra trencada.
EliminaOh! yeah!!! Una underwood no pot fallar!
ResponEliminaT'hi pots deixar les ungles, inclús els dits, però una Underwood no falla mai.
EliminaUna abraçada, maca!