Feina d’infant:
De bon matí bastir castells damunt
l’arena, amb un ample fossat,
que ens allunyi
del drac
i de nit somiar poemes, desant-los
sota el coixí, amagats.
Feina de jove:
Compartir el teu castell
amb qui t’estimes,
fent-lo més sòlid i més gran,
i trobar poesia en cada cosa
i jugar a besar-nos. I estimar.
Feina de sempre:
Mantenir el bastió del castell
ferm, fins la darrera hora,
fins arribar a la albada; allí
on resplendeixen els poemes
més enllà dels estels,
més enllà de la nit.
Glòria
Glòria
Preciós!
ResponEliminaSí, t'agrada? Que bé
EliminaGràcies, bonica
:D
Molt i molt maques totes tres estrofes! Sobretot la darrera.
ResponEliminaGràcies, Helena, agraeixo la teva opinió i la valoro molt.
Eliminam'encanta!
ResponEliminaI a mi m'encanta que t'encanti. ;D
EliminaGràcies, ets la meva bruixeta preferida!
Una delícia, nina!
ResponEliminaBona tarda ... aferradetes!! ☽
Vinyoli m'inspira molt. Estic contenta que t'agradi, lluneta.
EliminaMolt contenta :)
El recordo i em va agradar molt...la feina de tota una vida, fins més enllà dels estels!
ResponEliminaPetonets, Glòria.
Una feina la de viure que s'ha de fer cada dia. No és fàcil a vegades, però val la pena fer-ho al millor possible.
EliminaPetonets, M.Roser