divendres, 8 de maig del 2015

TINC VERGONYA!

La meva neta Mireia, ara ha complert 12 anys,  va guanyar un guardó als Jocs Florals de la seva escola. Vull compartir-lo amb vosaltres, perquè n'estic orgullosa i també per l'original que és la poesia.
 





Tinc vergonya.
Recito jo sola
però no es gens fàcil,
el meu cos és envaït
per la vergonya

Tinc por,
Un silenci profund m’envolta,
només jo parlant!
tremolor que vibra
a través de les paraules.

Vermellor a les galtes;
les veus em surten entrebancades
em confonc, estic nerviosa.

Que malament ho estic passant!
La meva ment diu que m’escapi,
Però jo se que he de continuar.

Em falta un vers per recitar
Ja falta poc, més que poc,
Per fi s’acabat...

Quin descans sento ara,
que ja he parlat!
Estic orgullosa de mi,
Ho he aconseguit

He arribat al final!
 
              Mireia



No em direu que no descriu perfectament el pànic escènic!

Dibuix: Macy Blu

17 comentaris:

  1. Doncs sí, en pots estar ben orgullosa!
    Senzillament i d'una manera molt clara descriu aquests moments tan complicats de parlar en públic per primera vegada o pels que som tímids.
    M'ha encantat!!

    Felicita a Mireia de part meva.
    Aferradetes!!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies, Sa lluna. Ja l'hi diré a la Mireia que t'ha agradat, estarà contenta!
      Fins el dia 16, tinc ganes de conèixer-te!

      Elimina
  2. I tant que sí. Una boníssima descripció del pànic escènic.
    Enhorabona, teniu una poetessa més a la família!

    ResponElimina
    Respostes
    1. A l'escola propicien molt que els alumnes escriguin poesia, i això està molt bé. El que em va sorprendre va ser el tema que va escollir.
      Gràcies, Carme!
      :-)

      Elimina
  3. A molts ja els agradaria descriure'l tan bé, perquè passa més sovint del que sembla. No és fàcil parlar en públic, no.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Uff! Les primeres vegades sol ser molt dur, ho volem fer tan bé que ens entrebanquem, els nervis ens traeixen.

      Elimina
  4. Això ho ha escrit una nena de 12 anys?

    Jo que em pensava que estàvem perduts amb les noves generacions, però encara hi ha una mica d'esperança :D

    ResponElimina
    Respostes
    1. Doncs, si,12 anys acabats de complir.
      El futur ens somriu amb gernacions de poetes. Estem salvats!

      Elimina
  5. Dient-se Mireia havia de ser artista!!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ha, ha, ha!
      No podia ser d'altre manera, artista com la Mireia Pujol
      ;-)

      Elimina
  6. Tens raó, però em sembla que ella ja l'ha superat. Felicitats i un petonet a cada una.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Penso que si, a l'escola de sempre els fan llegir i recitar davant els companys. Però al principi si que li costava una mica.
      Gràcies, M.Roser, petonets dobles també per tu.

      Elimina
  7. FELICITATS la noia promet. Una abraçada

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ha,ha,ha...
      Doncs si, ja es mestra en Gai Saber, imagina't! Estan molt bé aquest Jocs Florals a les escoles, que de petits ja s'habituïn a llegir i escriure poesia.

      Elimina
  8. Molt original! Sou una família de poetes!

    ResponElimina
    Respostes
    1. :-)
      Segueix la saga!
      Si més no, no se li pot negar que té imaginació.

      Elimina
  9. Es genial!! Felicitats per la Mireia, es nota que té talent!

    ResponElimina

LinkWithin

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...