L'estrella es mirava
a l'aigua del mar,
onades de plata
la feien ballar.
Un vespre va caure
i al fons se'n va anar
perquè la cridava
l'estrella de mar.
a l'aigua del mar,
onades de plata
la feien ballar.
Un vespre va caure
i al fons se'n va anar
perquè la cridava
l'estrella de mar.
Olga Xirinacs
Deliciós del tot... Has trobat una imatge perfecta! Ets la reina de trobar imatges encertades!
ResponEliminaHa, ha, ha! Gràcies, Carme.
EliminaLes dues estrelletes semblen encantades d'haver-se retrobat.
Aquest poema era en una exposició de dones poetes al Palau Robert. A mi em suggereix una deliciosa manera de tocar de peus a terra.
ResponEliminaVaig estar a l'exposició.
EliminaHelena, tu sempre tens fas una lectura molt encertada dels poemes que compartim.
Uns bonics poemes
ResponEliminad'Olga Xirinacs,
recita la nena
i escolten els gats.
La nena menuda
Eliminaun poema recitava.
L'avia resta muda,
doncs li cau la bava.
;-)
Aquest poema forma part d'un llibre preciós que jo treballava a l'escola amb els nens...
ResponEliminaPetonets.
La meva neta també es sabia "La Barqueta sardinera...
Eliminapenso que devia ser del mateix llibre que dius.
Petontes, M.Roser!
Aquest poema forma part d'un llibre preciós que jo treballava a l'escola amb els nens...
ResponEliminaPetonets.
:)
EliminaSimple i ben bonic! bona tria!!
ResponEliminaPer mi és un poema entranyable. Penso que s'havien de tenir presents a l'homenatge els bonic poemes que l'Olga dedica als infants.
Elimina