ELS TEMPS CANVIENT

els jocs també!
 

Una amiga em va dir en veure aquesta imatge que el nen que vol jugar a pilota és perquè encara no li han comprat el móbil. Que en penseu?

Ara, si que és cert que hi ha gent malalta de mòbil, de facebook i de youtube:
  

  Mooolt malalta!!!
                                                                                         :-(

"PETONS D'ALES BLANQUES"

Un poema d'amor primaveral, de les Itineràncies poètiques.

Petons blancs 
com a flors d'ametller,
-papallones albes-
volen dels teus llavis als meus
que el amor els mana.

Petons saborosos i blancs.
Petons i rialles!
Quin amor més tendre
quan el cor ens parla...


                                        Glòria

OBJECTES IMPOSSIBLES

Fa anys a la Virreina van fer una exposició d'objectes impossibles. L'anunci era aquesta cafetera per a masoques. 

Tafanejant he trobat al creador - Jacques Carelman- d'aquells objectes impossibles, alguns ben curiosos. Però el que és més curiós és que es poden comprar. I n'hi ha una gran varietat, per tots el gustos.

A mi particularment m'agrada aquest balancí, penso que pot ser més còmode que els de tota la vida.

El que ja no em sembla tan pràctic és aquesta manera de transportar gatets.

Oi que no?

Aquí teniu moltes més coses boges i imaginatives.
                                                                                                               ;-)

DISSABTE DE GLÒRIA

de 1951...

Després de uns dies de recolliment de Setmana Santa amb processons, Via Crucis i rosaris; una setmana en que els cines estaven tancats, a la radio només s'escoltava música clàssica i la tele no existia, arribava el Dissabte de Glòria.

I a les 12 del migdia repicaven totes les campanes de les esglésies i la gent sortia amb alegria al balcó fent xivarri amb tapes d'olla i carraques. Potser hi ha qui encara ho recorda. Aquest dia era el meu sant...

I aquesta sóc jo, la primera de la fila, fent gresca al terrat del meu avi, amb la meva mare -que bonica que era!- i les meves cosines. 

Ara la Setmana Santa és temps de lleure. La  Resurrecció es celebra en diumenge i aquesta tradició del dissabte de Glòria s'ha perdut, i amb ella tot l'encant que abans tenia. Per bé o per mal els temps canvien! 

"VERSOS ALS LLENÇOLS" Nou guardó per l'Eva

A la meva filla Eva -l'artistassa- l'hi han guardonat una poesia al Certamen Poètic de Calella. El vull compartir amb tots vosaltres, per presumir de filla i perquè el trobo preciós.

Aquest glatir de la vida
que pot semblar el meu cor
no és més que una primavera
que s'ha instal·lat als llençols

Ja m'ho deia a mi la pell
quan m'hi creixien gladiols:
 em caminaven pels dits
I m'arrelaven al cos

La primavera, altre cop

M'he somiat amb la pell nua
i amb els pètals de les flors
brollant de sota el coixí
on  amagava els teus mots

M'he llevat plena de nit
i he ensopegat amb el sol
encara duia a les mans
el poema amb la teva olor

Voldria tant que tinguessis
un color d'ulls, també un  nom
si fossis una pupil·la
on sembrar i collir conhort

Aquest amor fet a mida
que invento dins el bressol
a mida d'uns braços buits
com una heura sense el tronc

No puc amagar el poema

que em creix mentre tothom dorm
te'l podria dedicar
si al menys sabés el teu nom

I no seríem més somni
si fossis carn, també os
però no ets més que primavera,
la primavera, altre cop

                                Eva Moreno Bosch

                                                              Premi Maria Cardona 2015

LES AMIGUES: La Carme, la cuina i jo

Amb la Carmeta fa anys que ens coneixem, ens estimem, tenim molt bona relació i ens avenim força, però ara que hem conviscut uns dies m'adono que en una cosa som diametralment oposades. Aquesta cosa és la cuina. 

Ella és la versió actualitzada de "Carmencita la buena cocinera", li agrada anar a comprar i triar amb cura pebrots i tomàquets, sap on la carn és de més qualitat i el peix més fresc. Li encanta potxar la ceba, ratllar el tomàquet, fer sofregits i samfaines o mandonguilles delicioses. Jo, procuro entrar a la cuina el menys possible. M'agrada menjar i crec que menjo bé: amanides, llegum cuita, planxa i vapor. Si em ve de gust algun plat més elaborat a la parada dels llegums venen unes galtes boníssimes i uns peus de porc per llepar-se el dits. 

Ella no ho acaba d'entendre i li ho explico:

Anys enrere m'agradava molt cuinar, ho recordo com una cosa molt llunyana: col·leccionava receptes, visitava el mercat com qui va a una exposició, experimentava amb nous ingredients... Però després de gairebé quaranta  anys de guisar quatre plats al dia, que fan un total aproximat de 58.400 plats -que són forces- per 2 o 8 persones, amb la dificultat afegida de haver-me de cenyir-me a un pressupost molt ajustat, la preocupació de que els menús fossin variats i sans, les diferents dietes que al llarg del anys s'han hagut de fer i la manca de temps quan treballava, van aconseguir que una cosa que m'agradava, i cal afegir que feia força bé - els meus gendres sempre repetien- l'arribés a avorrir. Perquè després venia endreçar la cuina, que vaig trigar molt a tenir rentavaixelles!   Ara que visc sola cuino el mínim, cuinar per mi  és una obligació i una pèrdua de temps.

A ella la distreu i  la relaxa, diu que com que treballava i no ho podia fer era una assignatura que tenia pendent. Doncs jo en aquesta assignatura ja m'hi he graduat. I diria que amb nota.

                                                                                                            ;-)

"AMB LA PLUJA" de Feliu Formosa

Avui,   Dia de la Poesia,   compartim  un poema de  Feliu Formosa,  un dels autors contemporanis  que  més  m'agraden.

                                                                                                                                                                                                                             Oyendo  la lluvia
                                                                                                                  te escribo.
                                                                                                                 Juan Ramón Jiménez

Amb pluja i
silenci
t'escric.

Amb sol i
paraules
et faig.

Recobro en
tu totes
les nits.

Voldria
buidar-me
de tu

per tal de
tornar-me'n
a omplir.

I sé que
així ho faig
quan et tinc,

i així ho
torno a fer
quan em tens

Amb pluja i
paraules
et faig.

Amb sol i
silenci
t'escric.


             F. Formosa

BON DIA, POESIA

                                                   :-)

RELATS CONJUNTS: La petita obrera

La nostra col·laboració a Relats Conjunts

He posat el quadre damunt la xemeneia,  m'agrada mirar-lo i recordar. A ningú he dit que jo sóc la model. No me n'amago, però tampoc vull explicar la meva vida a segons qui.

De ben menuda ja em va tocar anar a treballar a la fàbrica, una feina dura, pesada, però una s'hi acostuma ben aviat quan s'ha passat gana. Ben mirat a casa treballava encara més, tants germans i la mare i el pare fora tot el dia. Tenia bones mans i la feina no em desagradava, als catorze anys ja em van posar al teler, teixir m'agradava. 

Per aquella època  vaig fer el canvi i van començar els problemes.  A mesura que es desvelava la meva feminitat els homes em miraven diferent. Jo sempre he estat bonica, encara ho sóc, malgrat l'edat que tinc. Penso que és per això que el senyor Planella, el pintor, em va triar de model. Pèl-roja, amb uns ulls grans i verds i la pell tan blanca resultava atractiva a tots els companys i encarregats. Ara, amb uns pits incipients i uns malucs més arrodonits els tornava bojos. Vaig tenir que parar els peus a més d'un. Algunes dones em miraven malament, unes amb enveja, altres amb odi.

Jo, alegre, però alhora molt formaleta feia la meva feina i del treball cap a casa a ajudar la mare. No estava per festejos ni per pretendents.

Fins que vaig conèixer a monsieur Reyers, un enginyer belga que es va encapritxar de mi. Em va oferir feina de donzella a casa seva i jo vaig acceptar. Els pares no ho veien clar, però el sou que em donaria els va aclarir els dubtes.

Mr. Reyers ha estat l'home més important de la meva vida. Un cop al seu servei ell va esdevenir un Pigmalió per a mi, em va ensenyar a llegir, a escriure, a pensar. Tot. Durant dos anys vaig ser la seva donzella, després vaig deixar de ser donzella. I quan ell va anar a treballar a Paris vam marxar junts.

Us escandalitzeu? No és més escandalós que dos germans meus morissin consumits de misèria i tisi? O els abusos dels encarregats envers  les obreres? O que quan no rendies el suficient, per edat o malaltia, et posessin al carrer i ja t'espavilaràs? Era una època que els matrimonis es feien per conveniència, i això no és escandalós, no és  una forma de prostituir-se legalment?

Mr. Reyers va ser com un pare per mi, fins que va esdevenir el meu amant, sempre junts fins a la seva mort. Després ha hagut altres homes a la meva vida però a tots els he estimat i puc assegurar que a tots els he fet feliços. 

El quadre, que vaig aconseguir en una subhasta, em porta records...  

                                                                    :-?

EM RECORDES?

Si, home, fes memòria!

No sé si aquesta prova pretén que entenem com se sent una persona malalta d'Alzheimer, per conscienciar-nos  o si té algun altre objectiu. Però és una manera molt directa i diferent de fer-ho.

Servirà per alguna cosa?  

                                                                             :-(

EXUBERÀNCIES A LES RAMBLES

Passejant per la Rambla és troben coses ben curioses. A més del balcó del Museu de l'Erotisme, després de pebrot fàl·lic i la flor vulvosa, ara l'hort és pot alegrar amb aquest be de déu de cebes.  Diuen que no piquen.

Em costa creure, però, que les cebes surtin d'aquesta mena de manera, tan rosades i turgents, penso que seran més semblades a les petites que estan encerclades al costat.

Per acabar d'arrodonir la compra podeu adquirir les sensuals flors del bes.

 Us quedarà un hort/jardí ben original i divertit.

                                                                                                                    ;-)

ENDEVINALLA i ACUDIT

S'acosta el dia de la dona. Us proposo una endevinalla:

TOT CRONOMETRAT

      S'alça la primera i quan s' arreglat,

     vesteix la mainada, prepara esmorzars,

     porta els nens a escola

     i va a treballar.

                             Ara es secretaria, seria i eficient,

        o potser empresària o una dependenta

                             que amb molta paciència

                             atén als clients.

                              Mes tard “reina” a casa:

                              la mà dreta endreça, l'altra treu la pols,

                              omple la banyera, vigila els fogons. 
                              I els nens que no paren, 
                              doncs no tenen son

                                           Quan la nit arriba 
                                          -prodigi constant-

                                           en un instant màgic

                                           aquest ésser magnific

                                           transmuta en AMANT.

QUI ÉS??????????????????????

        ...es tan evident, que tots ho sabem.

        Seria gran cosa si un dia dubtem!

                                                                                                                                                        Glòria

*   *   *

                                                      

I el acudit: un Forges

                      Un bon dia a tothom!

                                                      :-)

Ah! penseu que diumenge també es celebra a La Bordeta la festa de Sant Medir. 
                         Caramels a dojo pels més llaminers!

                                                                                               

OH, QUE BONIC!

Mai he viscut una cosa tan bonica en uns grans magatzems!

És que hi vaig poc o és que només ho fan al estranger???

Vosaltres us heu trobat amb coses semblades???  

                                         Va, expliqueu!

                                                                                                   :-0


Ens ho han explicat en Xavier i l'Ignasi:

                               Pirates a Les Arenes!!!

"ART i DONA"

Aquest és el dibuix que he fet per participar en "Alliberem-nos", una exposició que s'inaugurarà a les Cotxeres de Sants el proper dia 3 de març a les 19:30.

Prou

de trenar servituds
d’ancestrals costums,
avui
m'allibero la trena
per volar ben lluny.

                 Glòria

Em sembla que la titularé Trena-soga: Prou!

L'he fet el millor que he pogut -ja sabeu que n'estic aprenent- i la foto tampoc li fa justícia. Però, diuen, l'important és participar.

                                                       Hi esteu convidats!

                                                                                                           :-)