APRENENTA

Estic entossudida  en aprendre a pintar aquarel·les. No és fàcil, no us penseu, i sovint em surt algun "xurro" que no penso ensenyar-vos.
Aquesta m'ha quedat presentable. I com què no passa gaire sovint aprofito per fer-ne un post. 

                   No està malament, oi? 

                            Jo constant a veure si finalment me'n surto...

 

LES ROSES DE SANT JORDI

Un poemet de Sant Jordi...No m'he pogut resistir a compartir-lo. Espero que us agradi.

Jo ofereixo roses collides a l'alba,

son del meu jardí fresques, perfumades.

Esclat de colors grogues, roges, blanques...

que boniques són, i l'olor embriaga!.

Avui que és Sant Jordi la tradició mana

regalar una rosa a l'enamorada.

Les de color blanc són per a la mare,

rosa sense espines, tendre i delicada

per qui tot ho dona, per qui res demana...

Ha de rebre flors aquesta diada!.

I aquesta tan roja, rosa vellutada

com llavis de dona que l'amor demanen,

encara la mullen gotes de rosada...

Qui estima una dona la rosa regala.

També per les filles, ho sentiu els pares!

amb quina alegria les joves galanes

rebran la poncella fresca i perfumada

present de l'amor de qui l'engendrada

Per no veieu la màgica  llum

       d'aquesta diada?

No sentiu quin perfum mes dolç

       per l'aire s'escampa!

Avui que és Sant Jordi passegeu l'amor

per totes les Rambles. Presumiu d'amor

                  L'AMOR S'ENCOMANA!

                                               Glòria

  Feliç Sant Jordi, 
                amb moltes roses i llibres!!!

RELATS CONJUNTS: Una vídua recalcitrant

La nostra participació a Relats Conjunts.

Eren moltes emocions! La cerimònia s'havia celebrat, malgrat les reticències inicials dels clergues, amb molts sacerdots, molts gori-goris i gran afluència de gent. Ara necessitava descansar, desconnectar, però a l'arribar a casa l'esperava un present, un llibret de poemes amb una apassionada dedicatòria.

Això era massa, sobre tot per una vídua que arribava del funeral del seu marit!

Quan es va cassar amb el Giulio Chiesa va pensar que seria per sempre. El va conèixer al Liceu, quan amb els seus papàs van anar a felicitar-lo per l'èxit de Nabucco. Només de mirar-se els ulls van saber que eren l'un per l'altre. Malgrat l'oposició dels pares, que els semblava que un "tenorino", per guapo i famós que fos, no era prou per la seva única i bonica filla i després de un turbulent nuviatge, amb fuga inclosa, es van casar, de pressa i corrents, un matí a Sant Just i Pastor. Després d'una ardorosa lluna de mel viscuda entre actuacions als millors teatres europeus i nits de passió a l'hotel, tot va acabar de cop i volta quan en un assaig al Giulio li va caure un sac de la tramoia i el va deixar difunt damunt del escenari. A la viuda li va quedar el cor trencat, un bon pis a Paris i un palauet a Florència, a demés d'una substanciosa indemnització.

Després d'uns mesos de dol rigorós i de sentir una buidor al cor que esgarrifava, va poder comprovar que sentia també una buidor esfereïdora entremig de les cames, va comprendre que el sexe li agradava molt més del que fora desitjable en una dona sense marit.  I quan, després d'un temps prudent el Baró de Grinyol, que sempre havia estat enamorat d'ella va demanar-li que es casés amb ell no va dubtar ni un moment. Aquest cop la lluna de mel va ser tot un any voltant pel món, després és van instal·lar a una finca propietat del Baró per passar-hi l'estiu. Durant una cacera el flamant marit va caure del cavall i va morir al instant.

A la doble vídua li va quedar el cor trencat  i un munt de finques i pisos del patrimoni del finat.

Allunyada del món va estar gairebé un any, quan va alleujar el dol va anar a visitar una exposició de pintures de Ramon Casas, allí li van presentar a Miquel Boter, un important economista, interessat per la política i les dones guapes. Quan la va veure es va enamorar de la bella vídua com un passerell  i no va parar fins a aconseguir-la. Val a dir que ella estava ben disposada, pel cor buit i l'altre buidor esmentada.

Un cop casats el seu amor era un festival de passió, el Boter era un amant molt expert i li podia ensenyar moltes coses que ella no havia tingut temps per aprendre. Però aquest cop també la vídua estava predestinada. Per una picabaralla amb un rival polític, que va acabar en insults, el seu amant espòs va perdre la vida en un estúpid duel. Va costar Deu i ajuda que l'enterressin en sagrat i que li fessin uns funerals com una persona de la seva rellevància es mereixia. Altre cop la deixaven amb el cor partit i una cartera d'accions i obligacions molt més que important.

 I ara que, esgotada, tornava de la cerimònia la donzella li entrega un paquetet amb un llibre de poemes que l'internacional escriptor Bergas Llisa li dedicava a ella, desitjant-li, amb poètiques paraules, alleujament al seu dolor  i oferint-se per consolar-la si calia. 

Pobre Isabel, els homes no escarmentaven! Ho tenia que tornar a intentar? O valia més que deixés el cor tranquil i es busqués un gigoló???

                                                                                                 :-(

PERSONATGES INQUIETS

Alexey Kondakov  ha sorprès els protagonistes d'algunes pintures clàssiques que s'han avorrit  d'estar sempre al mateix lloc i  han decidit sortir a donar un tomb per la ciutat.

Alguns s'ha decantat pel metro:

altres pel autobús:

Hi ha qui va al mercat...

qui escull llibres o vídeos, 

o qui està esperant que obrin les botigues...

També alguna la parella, a punt per fer un refresc:

Aquí encara trobareu més protagonistes "fugats". Alguns sembla que ho passen força bé.

                                                                                                                 :-)

MINICASTELLERS

...a Molins. El meu net, en Marcel,  després d'una exhibició castellera  va compondre uns pilars no gaire ortodoxes, però força meritoris.

Aquest encara és més original. 

Imaginatius que són els menuts!  
                                                     

                                   Encara que alguns no ho són tant...

         Ai, Ferran, en qué estaves pensant?...
                                                                                :)
   

Ah, el sabíeu aquest?:

                                                          

Segur que sí!

                                            A tots bon cap de setmana!!!

                                                                        :-D

La resposta:
                  

                                                                :-D

PER POSAR-SE EL BARRET!

No me'n havia assabentat, encara que he vist els anuncis pel carrer. 

Diumenge la Rambla de Catalunya per iniciativa de Nina Pawlosky i Cristina de Prada, mestres barretaires, s'ha omplert de barrets un complement abans imprescindible per vestir amb elegància i ara inusual.

Casualment he coincidit amb la passejada, que ja fa dotze anys que és celebra, i ho he trobat força divertit i molt animat.

Hi ha gent amb barrets sense complicació, per sortir del pas, com la meva amiga:

I d'altres que s'ho "curren" moltíssim:

M'ha semblat una iniciativa festiva i divertida, copiada dels americans, naturalment.De tota manera no hi veig cap mal ha imitar tradicions d'altres llocs, sempre que, com aquesta, no interfereixin en les nostres.                                                                                                                                                                                               :-)

TARDES DE PRIMAVERA

D'ençà novembre que enyoro

les tardes de Primavera.

L'hivern té unes tardes tristes

amb aspror de fruita verda.

Destemprança i malestar

en aquestes hores fredes.

Ella, tímida, es va apropant

amb unes passes d'incertesa:

cada dia, un raig de llum,

a cada arbre, nova gemma,

fins que arriba el vint de març

i es un esclat es presenta:

Collarets de gessamí,

arracades de poncelles

i una corona trenada

feta d'heura i assutzenes.

Tot s'anima amb la claror!

Quina joia a casa meva,

floreixen en nous rebrots

les plantes de les torretes!

Las tardes ja han madurat,

ara són dolces i tendres.

Es senten cantar els ocells,

i la gent està contenta,

té en els ulls nova lluïssor

perquè el cor està de festa,

doncs la primavera reviu

il·lusions que el fred congela.

                      Glòria 

Pintura de A. Mucha

CONILLETS DE PASQUA

Pobrets...

Doncs això:  

                     Bones Pasques!!!

                                                                 :-)

 Ah, vigileu amb la mona, no us empatxéssiu! 

RELATS CONJUNTS: Punts de vista

La nostra participació a Relats Conjunts:

Els seus establiments eren els més prestigiosos del sector, tant per la qualitat del producte, que era excel·lent , com per l’assortiment de sabors - més de cent!- i la originalitat dels mateixos. Tenien gelats amb gust de baicon, d’escalivada i el de jalapeño, aquest últim es venia moltíssim.  Actualment estaven ultimant el de ceba de Figueres caramel·litzada i el de fabada asturiana. Les principals ciutats del país tenien sucursals de “El cucurutxo” i també totes les capitals europees. 

Se’n sentia orgullós, havia començat amb una sabata i una espardenya i s’havia convertit en l’amo del sector. El rei de les boles era ell, de les boles de gelat, s’entén…

Ara estava preparant el desembarc dels seus productes al mercat llatinoamericà, per això havia encarregat una imatge nova, trencadora i  agosarada, pel logo de les seves botigues i també un slogan nou, enlloc de “Plaer a la punta de la llengua”, ara seria:

                     “Goza con “El cucurutxo”, pagas poco y lames mucho”

En aquests gratificants  pensaments estava quan el seu secretari, en Fidel el va interrompre.

 - Senyor Recasens que diu el pintor, el senyor van Doesburg, que la imatge està invertida.

- Invertida?

       - Si, que el logo està cap per avall.

La placidesa del sr Recasens es va transformar en indignació.

-Digues-li a aquest pintamones que d’art en sabrà molt però que de cucurutxos el que hi entenc soc jo. I que amb el que m’ha cobrat poso la imatge com em surti...de les boles!

                                                                                                                                                                                     :-o

EL POEMA de Narcís Comadira

Encetem la Primavera amb el dia dedicat a la Poesia. Avui un poema molt breu i molt encertat del poeta de Girona.

Passen paraules com núvols 

pel cel blanc del pensament.

Un vent tossut les agrupa 

i en fa un text de borra,

gris.

Només quan porta prou càrrega.

neix el poema:

un llampec.

              N. Comadira

"ABSENCIA" ... i ENGLANTINA!

La meva filla Eva ha estat guardonada enguany en els Jocs Florals de Calella  amb l'Englantina. 

En el seu poema l’Eva recorda l’exili de qui va tenir que deixar-ho tot enrere, conservant, només, la esperança de tornar.

 

ABSENCIA

                                                                                            Sant Cyprien en Roussillon, 1939

Jo també vaig marxar un vespre

i vaig caminar nit enllà

duia la fe dins la butxaca

i dins la butxaca un forat

Exèrcit de tanta tristesa

l’enyor encongit a les mans

vencent cada isarda carena

una nit de llavis molt blaus

Lleuger era el meu equipatge:

memòria, coratge, dissort

l’honor i la meva contrada

tot ben rebregat dins el cor

Érem una constel·lació

d’estels sense cap univers

satèl·lits d’una llibertat

engrillonada als nostres peus

 

Maldant per un punt cardinal

on jeure per plorar-ho tot

on hivernar la nostra història

i espolsar-ne cada any la pols

Calia  abandonar per viure

i viure per abandonar

Quan el bressol esdevé mort

i l’únic somni  és retornar

          I al coronar el darrer cim

sanglotava el meu primer adéu

darrer sadoll per mes pupil·les

curulles del paisatge teu

Jo vaig ser un gra d’aquella sorra

a la platja de Saint-Cyprien

que errant del foc a les brases

em creia a resguard del combat

Jo també vaig deixar aquell vespre

un llibre antic mig començat

i una llavor de primavera

que no em va poder esperar

I el meu riu, i l’era i un mas

un fusell i un bocí de pa

Enrere deixava el meu poble

amarat  de fel i de sang

No sabre mai dir què vam perdre

ni tan sols sé què vam guanyar

si vèncer vol dir resistir

si viure vol dir abandonar

Jo també vaig tornar un matí

al meu riu, el llibre i el mas

La mateixa pàgina oberta

coberta amb el  polsim dels anys

I mai va ser l’absència oblit

ans, un afany més persistent

La llibertat del meu país

De voler ser per seguir sent

 

                                                        Eva Moreno Bosch