dijous, 29 de novembre de 2012

"L'ANETO" - Relat breu

Joan ens fa confidència del record d'un dia memorable.



10 de juliol de 1958, vuit del mati, vint-i-dos anys i un dia.
Des de la glacera, albiro la costeruda rampa, coberta de neu verge, del Coll de Corones.
Som cinc que, recolzats en pals antics avancem guiats per
l’Esteve Sunyer per la gelera immaculada.

Portem quatre hores i tres ensurts.

Ha arribat el moment de la veritat. 
 
Gairebé a tocar, la creu i el pilar amb la Verge que coronen el cim. Una cresta d’eriçades pedres mil·lenàries ens espera en combat.
Segurs de les nostres forces, recolzats en la creu clavada enmig del pas amb nom de profeta, avancem, jo el primer, cap el cim de l’Aneto.

Amb la resta de muntanyes sota nostre prego

i dic  Conxita...

                                            Joan Bernadas

Publicat el 19.06.11

4 comentaris:

  1. Respostes
    1. Segur que si no ho va sentir ho va intuir.
      Coses de l'amor!

      Elimina
  2. Preciós el camí i el moment de culminar l'ascensió...
    Ara ja comença a estar tot nevat aquest paisatge...
    Ah, i la Conxita te molta sort que es recordin d'ella en un lloc de postal!
    Petonets.

    ResponElimina
    Respostes
    1. En el moment de la culminació d'un somni sempre és pensa amb la persona estimada. I d'alguna manera la fas participar.
      Petonets!

      Elimina

LinkWithin

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...