divendres, 30 de novembre de 2012

"H O R A B A I X A"

Hi ha cops en que perdem éssers estimats, tot i que els tenim aprop i amb les mans ben agafades.
Hora baixa
En el teu silenci hi dorm un ocell
que plana en les teves pupil·les
i cobreix el teu pensament
de plomes negres i blanques

Conec el teu rostre
quan voldries fugir
sembla que atures cada batec
i cap mot no habita els teus llavis
mentre no te n'adones
i dins les mans
se t'adorm la tarda

Estàs present
però te m'escapes
Subratlles només amb l'esguard
les corbes blanes de la platja
Hi ets amb un persistent esforç
per negar el temps present
de cada un dels verbs
que som ara
I estic amb tu
tan proper a la teva distància
i em limites a un perfecte pretèrit
que jo no et demanava

Hora baixa
No te'n adones
i el cel s'ha obert
en cent esquerdes liles i malva
el dia ha marxat d'esquitllentes
pensant que no el miràvem

Ara la platja
és un gran llenç virginal
on, amb els dits de la memòria
hi dibuixem totes les hores
que ens han vist fer-nos grans
quan aquest pèlag lluïa
sobre la nostra pell erta
en diminuts cristalls de sal

Nit argentada
un tel de lluna realça
els teus filaments de plata
que es mouen gràcils
sobre la teva front estàtica

Conec el teu silenci
quan saps que et demano
que celebris amb mi
cada instant
que la vida ens regala

            Eva Moreno

4 comentaris:

  1. És magnífic, aquest poema. Dol i consol alhora i ple d'imatges de la tarda que cau i que abraça l'instant. L'última estrofa la trobo genial:

    Conec el teu silenci
    quan saps que et demano
    que celebris amb mi
    cada instant
    que la vida ens regala

    Conéixer el silenci, entendre'l com una paraula. Que bonic!

    ResponElimina
  2. Gràcies, Sílvia, per la part que em toca. L'Eva escriu molt bé.
    Ja li faré arribar el teu comentari. Estarà contenta.
    Gràcies.

    ResponElimina
  3. La Sílvia té raó...I penso que és molt dur trobar-se en aquestes circumstàncies, malgrat tot, de vegades, sembla que un poema ho pugui endolcir una mica...
    Petonets.

    ResponElimina
    Respostes
    1. És realment dur per qui ho viu. I molt trist.
      Bon diumenge, M.Roser!

      Elimina

LinkWithin

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...