dijous, 15 de novembre de 2012

DRECERA

No és fàcil ni senzill dir adéu i començar una nova vida...
 

Marca l'hora un rellotge
sense agulles ni esfera.
Senyala una inflexió:
Un abans i un després.

        Alfa i Omega

             Poc a poc ens allunyarem.
             No hi ha marxa enrere.
             Pas a pas  
             Lentament...
             Que en el camí de l'oblit
             no hi ha dreceres. 

                                         Glòria






Publicat el 12.02.11

8 comentaris:

  1. És una brisa molt lleu, l'oblit...

    Un petó, maca.

    ResponElimina
  2. Collons, amb perdó, em mates amb la primera frase... i amb el poema, cop de gràcia...

    ResponElimina
    Respostes
    1. Vaja! Si encara resultarà que t'agrada la poesia, Xexu...
      ;)

      Elimina
  3. Tot procés de dol és dolorós. Un petó!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Crec que el dolor és inevitable. Tot hi que sempre en hi ha un que pateix més.

      Elimina
  4. Vols dir que per oblidar, fem marrada? penso que de vegades tirem pel dret!!!
    Bon cap de setmana.

    ResponElimina
    Respostes
    1. No ho sé, no sempre és fàcil, exceptuant situacions extremes, deixar enrere a qui has estimat...o que ens deixin.

      Elimina

LinkWithin

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...