dilluns, 26 de novembre de 2012

"L'EDAT D'OR" de Pere Calders

Hi ha dies en que un no troba res...


L'EDAT D'OR



Va llevar-se emmurriat, amb el geni de través, i començà a regirar tota l'habitació. Obria calaixos i armaris, rebotia la roba per terra i de sobte es va posar de quatre grapes, per mirar sota els mobles.

La seva dona, del llit estant, amb les mans al clatell, se'l mirava amb un somriure mofeta i l'aire de deixar-lo fer. «Si trenques res», pensava, «ja em sentiràs». Al cap d'una bona estona, li preguntà:

—Què et passa, ara? Què tens?
—He perdut la memòria i no la trobo enlloc! —va respondre ell amb un rebuf.
La dona va esbatanar els ulls, alçà els braços com si clamés al cel i enrigidí tots els músculs de la cara, per expressar la infinita paciència d’aquest món.
—Que no ho veus, infeliç —digué—, que la portes posada?

Pere Calders
Tot s'aprofita


4 comentaris:

  1. Si fossin sostenidors, potser els recordaria amb més afecte/efecte? ;)

    ResponElimina
  2. Que devia entendre la seva dona per memòria...molt diver.
    Petonets.

    ResponElimina

LinkWithin

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...