dilluns, 19 de maig del 2014

RELATS CONJUNTS: Qwerty

La nostra col·laboració a Relats Conjunts:




Estic tan emocionada!

Per fi he aconseguit tenir el que més desitjava en el món.  M’ha costat molts diumenges de quedar-me a casa, sense sortir a ballar ni anar al cine amb les amigues; d'estar-me’n de comprar roba i foteses, sempre estalviant  per  reunir els diners necessaris per poder comprar la maquina d’escriure, però ha valgut la pena. Es la clau que m’obrirà la porta del meu futur.

Ara podré practicar a casa cada dia moltes hores. Moltíssimes. I quan al desembre facin el concurs de mecanografia a l’académia del Sr. Cots, guanyaré, segur. Ell sempre diu que tinc molt bones qualitats: rapidessa i seguretat i que només em falta pràcticar. Ara ho faré continuament, sense defallir. 

Un cop guanyi el concurs tinc assegurat un lloc de treball a una empresa important. Allí, amb un sou més digne que el que tinc ara a la parada d’olives del mercat, em podré comprar roba i estaré tan bonica i elegant que segur que algún company –o millor un directiu- s’enamorarà de mi.  M’estimarà molt, molt... estarà boig per mi!

Festagerem i llogaren un pis molt coquetó a l’Eixample. Ens casarem a la Mercé i  el convit el farem a  Can Soteras. Jo deixarè de treballar, perquè el meu marit, amb un càrrec tan important a l’empresa,  voldrà que em quedi a casa. Al cap d’un parell d’anys tindrem fills. Primer dos nois i després una nena, que seran molt guapos i inteligents i quan siguin grans estudiaran una carrera. Si la nena no vol estudiar, no passa res,  segur que li trobarem un bon partit per casar-la bé.

Tot això, i més que vindrà, gràcies al meu esforç,  que m’ha permés comprar aquesta Underwood de segona mà, o de tercera, tant se val, però que va fina com la seda. 

Una màquina d’escriure no és una gerreta de llet que cau i es trenca en mil trossos.
                 
            
                           Una Underwood no em pot fallar!


28 comentaris:

  1. No és una gerra de llet però també pot fallar alguna tecla... Esperem que pugui acomplir els seus somnis. M'agrada molt com parla aquesta noia, sembla un personatge d'alguna novel·la de la Rodoreda!

    ResponElimina
    Respostes
    1. És una noia que podria ser la filla de la Colometa, una època difícil per tothom, més per una dona. Esperem que no li falli cap tecla, encara que els seus somnis no s'arribin a acomplir del tot.

      Elimina
  2. Somia, somia, que somiar és gratis!! Encara que he de dir-te, estimada joveneta, que els "bons partits" s'han acabat que alegra't si no et passi tot el contrari: que siguis tu (per la teva gran capacitat, rapidesa i esforç) qui tingui una bona feina, mentre el teu marit es quedi a l'atur, que estigui la casa plena de criatures esperant que arribis per donar-los un bany, corregir els seus deures, posar la rentadora, fer el sopar i després els fiquis al llit i quan creguis tenir una estoneta per a tu, recordis que has d'estendre la roba, depilar-te, donar-te una dutxa ràpida i estar en quinze minuts al llit, abans que el teu marit s'adormi ...
    Un toquet de realitat??

    Bon relat, nina!!
    Aferradetes ☺

    ResponElimina
    Respostes
    1. Una realitat molt trista tal com l'expliques. En l'època de la Underwood no hi havia atur ni tampoc rentadores, encara que la resta s'ajusta força al que era la vida d'una mestressa de casa. Deixem-la somniar una mica...no trigarà a despertar.
      Bessets, lluneta!

      Elimina
  3. Magnífica adaptació del conte de la lletera! No sé jo si correrà millor sort que aquella, però bé, somiar també dóna ales. Que tingui sort. Això sí, ja sé que està ambientat en altres èpoques, però sembla que el guió hagi passat el filtre d'en Cañete!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Les il·lusions ajuden a viure, i l'esperança. Confiem que al menys aconsegueixi la feina al despatx i un home que l'estimi.
      Hi ha polítics que s'han quedat a l'època del Glorioso Alzamiento, on l'únic horitzó d'una dona era aconseguir un marit.

      Elimina
  4. Uysss quants ocellets té al caparró aquesta noieta!!! La Underwood segur que no li fallarà, ara miracles no en fa i aquest conte de la lletera que s’ha muntat no se pas jo com acabarà

    ResponElimina
    Respostes
    1. Segur que no acabarà tan bé com ella espera, però al menys haurà aconseguit lluitar per millorar el futur. La il·lusió ens esperona a fer coses, encara que potser aquesta noieta sigui una mica massa fantasiosa. La joventut, ja se sap...

      Elimina
  5. Aix... ben situat en el temps aquest relat... molt realista i molt creïble. Esperem que no se li trenqui la gerreta de les lletres... a aquesta somiadora.

    Un aplaudiment, Glòria!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Uns temps grisos, més per les dones. Esperem que l'Underwood no li falli per aconseguir una feina millor...ara la resta del somni ja és més complicat que es faci realitat.

      Elimina
  6. Respostes
    1. Potser si, que no valora més que les coses materials. Però somniar l'ajuda a viure, és jove i il·lusa.

      Elimina
  7. Mira que espavilada ella, ja té la vida organitzada...Però que vigili de no entrebancar-se, no li passés el mateix que al conte de la lletera...
    Petonets, Glòria.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Segur que algun entrebanc li sortirà, la vida no és tan fàcil. Però mentre somnia s'ho passa l'allò més bé...i aprèn mecanografia.
      Petonets, M.Roser

      Elimina
  8. La màquina potser no fallarà....però tota la resta.....

    ResponElimina
    Respostes
    1. És possible que arribi a ser una bona mecanògrafa... ara, la senyora del gerent ja és més difícil.

      Elimina
  9. Un conte de la lletera que no havia pensat en la crisi, però tot i així més val que s'entreni.

    ResponElimina
    Respostes
    1. En aquella època feina n'hi havia. No hi havia gaires coses més, però de feina no en faltava.

      Elimina
  10. Uis, no és bo fer tants plans... la vida dóna massa tombs i el què volem avui, demà no ho voldríem ni regalat. Entenc que, en aquesta època, la noieta pensi així però diria que, si no s'espavila, algú la posarà a lloc. Mentrestant que disfruti de la màquina!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Més que plans això és fer volar coloms. La vida sempre té l'última paraula i no sempre és la que volem sentir.
      Mentre deixem que somnii.

      Elimina
  11. En saps molt, noieta, de viure al núvol... Mentre no se desmunti la tecla, res pot fallar. O se quedi travada.

    :-)

    ResponElimina
    Respostes
    1. Les tecles solen fallar...però mentre tant les il·lusions volen...

      Elimina
  12. Compte! que ara persegueixen tot el que s'escriu.

    ResponElimina
  13. Respostes
    1. Els contes de la lletera són un fet molt comú. Generalment acaben amb la gerra trencada.

      Elimina
  14. Oh! yeah!!! Una underwood no pot fallar!

    ResponElimina
    Respostes
    1. T'hi pots deixar les ungles, inclús els dits, però una Underwood no falla mai.
      Una abraçada, maca!

      Elimina

LinkWithin

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...