dissabte, 30 de juny del 2012

"LA NOCHE"

Aquest  any   l'Eva  ha   guanyat  el  Premi  Raimundo Ramírez Antón
per una poesia en llengua castellana. El poema forma un caligrama que he intentat reproduir, no ho he aconseguit del tot, però ja us en podeu fer una idea.


                           L A   N O C            
H E

 se  escribe  conmigo  a
 solas con los ojos  muy
 abiertos  - más  que el
 precipicio - y los pies
   embarrados - más que el  
     cielo  -  con  la  mano    
  trémula,con ganas y sin 
  lágrima  intercalada  - 
  es decir, en seco - con 
  fuerza,a dentelladas.La 
  NOCHE  se  escribe  con 
  nocturnidad  y  selecta 
  soledad,   con  el alma 
  anestesiada,  con negro 
  oscuro   -   más que la 
  NOCHE- con H de hostil, 
  huérfano hielo, hierro, 
  hacha, herida. La NOCHE 
  se escribe con mayúscula 
  y pisando el margen, sin 
 doble espacio y  a pesar
  de ello  con  dolor  del 
  corazón  tan prieto y  un 
  cauce   de  garganta  tan 
  ceñido  por las  piedras. 
 La NOCHE se escribe con E
 de estupidez ,  evidente,
 erizo,     enajenamiento,
  escotoma,      escritura, 
  estación,         espada, 
 estallido, estéril. No es
 necesario   título   para
 escribir  NOCHE, ni lápiz
 ni papeles.   La noche se
  escribe   sobre  el vacío,
   sobre   la   hora   hueca, 
 sobre la sepultura, sobre
 una   hoja seca y con las
   plumas       mojadas   de  
 tanta  tanta NOCHE

Eva Moreno i Bosch

dijous, 28 de juny del 2012

"JAU TENDRE AL LLIT" de Jesús M. Tibau

Jesús Tibau ens ofereix els seus poemes d'amor "tan antics com el món, tan nous com els matins"



Jau tendre al llit,
realitat dels somnis,
l'espatlla nua.
I la mima el llençol
que respirar no gosa.

                        La mà el dibuixa,
                        estimulant dorment,
                        dolç el maluc.
                        Duna plaent que amaga,
                        humida, un crit secret

                                    Jesús Tibau
                              “A la barana dels teus dits”


dimarts, 26 de juny del 2012

Jesús Lizano recita "LAS PERSONAS CURVAS"

Lizano és un poeta molt particular. Filòsof, poeta i pensador llibertari, té una poesia irònica i incisiva. I una manera molt personal de llegir els seus poemes.





Tot un personatge!

dissabte, 23 de juny del 2012

"POESIA EN AIGUA FREDA"

 La d'en Jordi de  "He omplert la banyera d'aigua freda" és una iniciativa molt divertida - i poètica- i ens animen a participar.




Tenia un mon reduït,
                     i humit,
dons li agrada la mullena
                     a la sirena,
tot el dia a la banyera
                    d’aigua freda.
Va deixar el fons marí
                    amb pena
presonera d’un amor
                    que l'encadena...

Un submarinista diví
amb les espatlles d’atleta
li va fer perdre el sentit
i tremolar les aletes...

Per ell aguanta el sofriment
                      de l’aixeta,
- que se li clava al clatell -
                        i pateix 
estoicament el turment
                     de l'espera. 
 
Es passa el dia cantant
                       encisera
I els veïns ha trastocat
la seva hipnòtica veu
                       de sirena.

Al vespre arriba l’amor
I la compensa amb escreix
de les molèsties… 


                             F I   :)


 La nostra participació a  POESIA EN AIGUA FREDA
      

dijous, 21 de juny del 2012

"ZONA DE FUMAR" de Carmen Villoro

Fumar no és tan sols perillós  per la salut, sinó també pel molt que mostra  de la  nostra manera de ser als ulls observadors dels altres.


                                      El cigarro es la soledad que uno elige.
                                                                    César Luis Menotti

Miro a esas mujeres que fuman sus cigarros
como si hicieran el amor.
Una de ellas desprende la cintilla de celofán
con la gravedad de quien desabrocha un cinturón
o desanuda una corbata.
Otra acaricia con tres dedos la lisura blanca
anticipando un fuego conocido,
queriendo retrasarlo.
Hay la que lo detiene con los labios
disfrutando su peso,
su seca desnudez
y después lo humedece para volverlo propio.


La primera lo absorbe hasta el abismo,
se hace un poco de daño
para sentir que existe.
La segunda lo mira iluminarse
y consume en secreto sus recuerdos.
La tercera sacude la ceniza,
mira el humo
como quien se despide en una calle solitaria.
Una lo apaga con pequeños golpes,
sabe de espasmos.

Otra lo tira al piso, lo tritura
y esa violencia la desquicia suavemente.
La tercera lo deja consumirse
porque no le gusta apresurar ningún desprendimiento.
Parece que platican,
desayunan en este restorán,
piden la cuenta, así, como si nada.
Pero sus cuerpos habitan otra realidad,
sus almas vibran,
su soledad salvaje las denuncia.
    
                    
                                Carmen Villoro
 


dimarts, 19 de juny del 2012

DIMARTS UNA MICA DE MÚSICA: La màquina d'escriure

Pot ser és una mica infantil, però ho he trobat divertit!!!




La va compondre Leroy Anderson.

dilluns, 18 de juny del 2012

TERRA D'INFANTESA

Els records de la infància són dolços i nostàlgics, però no sempre és corresponen amb la realitat.
 
 
Asseguda al banc al costat del pare
ella era la més bella princesa del mon,
el pare, valent paladí que la defendria
de verds dracs malignes i vils escurçons.
                     Terra d'infantesa, tota fantasia!
                     Els castells de núvols, de sucre els turons.
                     Records de la infància, tot ho magnifiquen:
                     Doncs ni ella era tan bella,
                     ni el drac tan maligne,
                     ni el pare tan fort...

                                     Glòria



dissabte, 16 de juny del 2012

RELATS CONJUNTS: Keith Haring



Mai m'han agradat els festivals de fi de curs. Sempre m'han fet sentir una mica ridícul, però no he volgut ser la nota discordant i cada vegada hi he format part, com el que sóc, un més del grup. 
 
Però aquest any m'he negat a participar en el de Free Dance: "Los colores del Arco Iris", l'han titulat, quina carrinclonada! No em dóna la gana anar vestit de violeta, com si fos el Tinky Winky... que s'han cregut!   Un té els seus principis!
 
I l'Antxón, que és molt supersticiós, també s'hi ha negat. A ell li tocava anar de groc.




La nostra participació a Relats Conjunts

dijous, 14 de juny del 2012

"LA PARAULA QUE SALVA" de Jordi Pamies

Magistral poema de Jordi Pàmies, que ens parla dels beneficis d'obrir-se als altres, el valor de compartir, de l'amistat, de l'amor... la paraula que salva.


Només quan diem tu,
respirem aire fresc.
S'ha velat el mirall del nostre jo superb,
s'ha esbatanat la porta de la torre de vori...

 
Fan nosa, els guants. I no duré cap màscara,
en el roig carnaval de les disfresses.
A la platja cansada de les hores,
fitem els ulls de l'altre i descobrim
la gran blavor, nua, del mar.

                                                          Jordi Pàmias
                                                                                 "Narcís i l'altre"




dimarts, 12 de juny del 2012

DIMARTS UNA MICA DE MÚSICA i UN POEMA: La niña de Guatemala

Aquest és un dels poemes més populars de José Martí. I està basat en uns fets reals, en unes vivències del propi poeta.

 

José Martí neix a l'Havana al gener de 1853. Als 24 anys arriba a Guatemala, fugint del cop d'estat de Porfirio Díaz.
Allí dona classes, una de les seves alumnes és Maria García Granados, una jove de 17 anys, filla de l'ex-president de Guatemala.
A poc a poc, i entre lliçons i reunions familiars, va sorgint una forta atracció entre la jove  i el poeta.  No obstant això, Martí està compromès amb la cubana Carmen Zayas Bazán amb qui es casa i retorna a Guatemala amb la seva esposa. Això entristeix profundament a Maria...
Poc desprès la noia mort. El poema diu que va morir d'amor. Altres parlen de tuberculosis. 


Canta Nacha Guevara. Si voleu sentir una versió més folklòrica aquí la teniu: Los Olimareños

dissabte, 9 de juny del 2012

248è JOC LITERARI

ESTRATÈGIES!


Ens titllen d'invasors...el que som uns estrategues!
Vam arribar uns quants, pocs, mig d'amagatotis, i discretament ens vam amuntegar en un cau poc visible. Sortíem poc, el necessari per procurar-nos aliment.
Els autòctons, uns babaus, no ens feien gaire cas.
Uns ens ignoraven.
Altres ens compadien.
La majoria ens menyspreava.
Però nosaltres,  amagats, procreàvem i ens multiplicàvem de manera espectacular, doncs som una raça prolífica i forta. No és una bona estratègia?
De mica en mica, sempre amb discreció, hem anat ocupant els llocs estratègics, els punts neuràlgics, i actualment ja ho controlem tot. Ara ja ningú ens ignora, ni ens compadeix...i molt menys ens menysprea.
Finalment hem aconseguit el dret al vot i ja és segur que a les pròximes eleccions guanyarem. Faves contades...
Uns estrategues som. Som imparables!

La nostra participació al 248è Joc Literari.
 

dijous, 7 de juny del 2012

Poetas entre nosaltres: A. GARCIA CALVO

El vers fluid i brillant del poeta de Zamora.

 "LAS MORAS NEGRAS"

Creí que buscaba
las moras negras,
y encontré la rosa de zarza.
Creí que cogía
la rosa blanca,
y se hincó la espina en mis venas.

Creí que saldría
clavel caliente,
y brotó un arroyo de leche.

Creí que el arroyo
se hundía en tierra,
y fluyó al Océano verde.

Creí que era aquello
el verde Océano,
y era el río eterno de estrellas.

Creí que hallaría,
cruzando el cielo,
al Señor del todo y la nada.

Y sólo encontré
puñado de moras
que de amor en mi mano sangraban.

                    J. Garcia Calvo





dimarts, 5 de juny del 2012

" CRISI " de Montserrat Aloy

 Montserrat Aloy toca avui un tema punyent.  Es de desitjar que no ens falti l'esperança!



No queda res a fer com si,
histèrics,
el nostre gest desesperat provoqués
misèria
en els altres, i llàstima.
Són els fets els que ens salven,
i les paraules, l'escorta dèbil
que ens duu a la llum,
per a ser cremades en sacrifici.
Guardem esperança en pots
ben plens, sota el coixí,
per a que les llàgrimes trobin un lloc
on poder reunir-se de grans.

                         M. Aloy 
 


divendres, 1 de juny del 2012

* CAMINO

La Pau no és pot trobar si un no la porta a dintre seu. Gran veritat.

 
Si el hombre busca un camino
que no encuentra, hacia la paz
¿no será porque en la paz
es donde empieza el camino?

El agua no es de la fuente,
que viene del ancho mar
en la nube hasta el lugar
y regresa en el torrente.

Baja la fuente hasta el mar
porque el mar sube a la fuente,
así es de simple amigo.

No por mucho caminar
hallarás paz en la gente
si la paz no está contigo.

                   Nicanor López
                   de "Un grito en la niebla"



Publicat el 4-4-2011

dijous, 31 de maig del 2012

Poetes entre nosaltres: OLGA XIRINACS

Avui,  una poeta reconeguda - i activa blocaire - amb un tast del seu llibre "Llavis que dansen", un títol suggerent, i un poema molt adequat per aquesta data.


MEDITACIÓ PEL PAS DE MAIG A JUNY

                  Oh , quantes vegades quines belles coses m'ha dit Galatea!   
                                          Vents, porteu-ne un bri a les orelles dels deus!
                                                                                       Virgili - Bucòlica III

                                                                                                                 
Entrem al juny, em dius, i no t'escolto,
perquè amb les mans sobre el paper, dolgudes,
penso en aquells estius adolescents
i en aquest juny que, tot venint, m'aparta
dels camps d'un blat que fou segat per sempre;
dels vells camins entre les vinyes,
del silenci del vespre als turons,
quan cel i terra érem tot u.

No hi ha arcàngels benèvols; les imatges
fugen d'un cel distant
i ara la meva terra ja és un altra.
Si et miro, aquest silenci dels teus ulls
em torna el plor de les acàcies,
l'aigua de la tempesta i els coixins de seda,
el llamp arborescent, la música nocturna,
els quaderns amagats, i l'elegia
pels nostres cossos breus, abandonats
en qualsevol paisatge incandescent.

Arriba juny i trobarem que és bell
perquè ets la meva terra i el meu blat
i el desfici nocturn, i el vi i la mel.
Queda, al fons del retrat, la perspectiva
d'un altre juny aeri, sense pes,
ombra d'una paradís evanescent.

                              Olga Xirinacs
                        " Llavis que dansen "




dimarts, 29 de maig del 2012

*"FRAGMENTO"

De nou la poesia de Sagrario, sempre incisiva i punyent, que vol que tothom obri els ulls.



                               I
Busca tus oídos y tus ojos. Póntelos
y escucha y ve por ti mismo.
Ya antes de nacer
tus ojos y tus oídos han sido ocultados
 para la natural información de la vida. "Ellos"
hace muchos siglos
se erigieron en guardianes del mundo
y desde entonces
se auto complacen así mismos en cada decisión...
                  II 
No hay puentes. No entiendo
de puentes distancias o mensajeros.
Directamente. Acudiendo a ti
sin intermediarios
sin limitaciones
... sin miedo.

¿
Acaso alguna vez mis ojos
han dudado de tus ojos?

                               Sagrario Hernández


dilluns, 28 de maig del 2012

"QUAN JO ERA PETIT"

Aquest és un poema escrit per  Paco Pascual, un bon company de les tertúlies poètiques. És una poesia molt tendre, que evoca una època que va ser també la meva i la de molts, un temps de racionaments i restriccions no tan llunyà com sembla...



Quan jo era petit
el cel era gris
el sol s'enfosquia
i la lluna fugia
per no veure res.

Quan jo era petit
i es feis de nit
el cel s'omplia
d'infinitat d'estels
per treure neguit

Quan jo era petit
quin fred que feia
Penellons als dits
i per fer-se gran
pa amb sucre i vi.

Quan jo era petit
llet en pols
portada d'Argentina
farinetes a la panxa
i tothom a dormir

Quan jo era petit
càntirs i porrons
carros i tramvies
Els homes a la feina
Les dones a la cuina

Quan jo era petit
i feia bon temps
anàvem als tres pins
a saltar a la corda
I la bota prenyada de vi

Quan jo era petit
i arribava el Nadal
pollastre, cava i torrons
La panxa ben plena
Quina gran il·lusió

Quan jo era petit
la nostra llengua
amagada en un calaix
pobra d'ella que sortís
dons la volien matar

Quan jo era petit
res de res de català
Com a molt la llengua de París
La resta tot en castellà
per força l'havíem d'estudiar

Ara que sóc gran
hem anat avançant
Ens van voler ofegar
Hem de portar barretina
que és la nostra identitat

Quan jo era petit
Quantes coses em queden
dintre del tinter
per poder contar

               Paco Pascual 





dissabte, 26 de maig del 2012

"NOMÉS EL SOL SERÀ CERT" Nou guardò per l'Eva

A la 14a edició del concurs de Narrativa i Poesia GAT literari, de Torelló la nostra Eva Moreno va aconseguir el Premi de Poesia. Enhorabona!

A continuació un fragment del poema premiat.


NOMÉS EL SOL SERÀ CERT

II
                                         És quan la llum s'esblaima
que la foscor porta malhora
Només el sol és certer
per ser l'alba d'uns
i el crepuscle d'altres
potser


Avui és cèl·lula, embrió
la mica de riu fresc
que et corre entre les mans
- així l'instant present-
I en aquest demà
fet de supòsits
teixit d'il·lusions
només el sol serà certer
per ser la primera llum d'uns
i la darrera d'altres
potser


                          E. Moreno i Bosch 




dijous, 24 de maig del 2012

Grans Poetes entre nosaltres: "DESENES DE MIRATGES" de Montserrat Abelló

 Montserrat Abelló, una gran poetessa,  una veu femenina i rebel,  amb la seva poesia acurada i compromesa. 



Desenes de miratges,
cercles i més cercles,
aigua que gira vertiginosa,
sempre engolida.

Al mig, la força
d'una mirada que juga
amb la dolçor de la pell
i busca l'arrel
fonda de l'aigua.

El que tinc és
un llapis a la mà
un paper estès davant meu,
i el desig d'escriure
noms plens de tendresa.

El color és el blau:
blau fosc de la tarda, atzur
del mar a migdia, blau
-blau cel del cel- i el blau
cendrós de l'oblit.

Jo no ho voldria
i busco
el roig de la sang
pell endins. 

     Montserrat Abelló
     "L'arrel de l'aigua"
 

dimarts, 22 de maig del 2012

ON, SI TU NO VENS de Jesús M. Tibau

Altra vegada Jesús Tibau i els seus poemes de " A LA BARANA DELS TEUS DITS", un llibre ple de deliciosa poesia.



On, si tu no vens
dormirà sua la mà?
On t'explicaré el camí que m'envolta?
On, sense les teves claus
al pany de la porta?


Pedrís de la vida
al teu sol m'escalfo,
sense senyals de fatiga
m'assec
a escoltar el cant de de les hores. 

                   J. Tibau

LinkWithin

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...