dimecres, 14 de novembre del 2012

"EL CAMÍ DE LES FULLES"

L'Àngels, comparteix amb nosaltres una visió nostàlgica i alhora esperançada de la tardor.


Ha arribat aquell temps
en què les fulles cauen,
tenen el color opac de la tardor.
Ja entra aquell pas místic
que té la soledat.

Jo m’afegeixo amb elles,
juntes farem el mateix camí,
aquell tan difícil de fer, tan llunyà
i, al mateix temps, tan proper de la gent.

Sols me sento la buidor i la tristesa,
recordaré el qui m’estima,
esborraré el qui no m’estima.
El meu cor està sol
i es comença a rebregar.

Tinc l’ esperança tan llunyana.
Des del mar fins a l’horitzó
Obriré tots els obstacles
i faré aquell camí que fan les fulles
que es van tornant del color dels crepuscles

                            M. Àngels Carreras

4 comentaris:

  1. Una bell poema per descriure una tardor existencial.
    eva moreno

    ResponElimina
    Respostes
    1. La tardor és una època que fa propicia la melangia i la nostàlgia, però amb dolcesa.
      Petonets, Eva!

      Elimina
  2. La vida també té la seva tardor i em de tenir la il·lusió de viure-la en plenitud...
    Petons de bona nit.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Jo ja estic en aquesta fase i amb moltes ganes de gaudir-la al cent per cent! ;)
      Petonets!

      Elimina

LinkWithin

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...