Em
faré nòmada entre llençols
per poder viatjar pels plecs
i aturar-me als solcs que més
em plaguin.
per poder viatjar pels plecs
i aturar-me als solcs que més
em plaguin.
A
mitja duna replegaré les veles
de la tenda que em fa de casa,
i farem veure que viatgem
entre sol i sol de pantalla corba.
A mitja tarda aturarem el trot,
xuclarem taronges i en beurem el suc,
i jo et diré amo i senyor,
zel de finestres i vels del paladar.
de la tenda que em fa de casa,
i farem veure que viatgem
entre sol i sol de pantalla corba.
A mitja tarda aturarem el trot,
xuclarem taronges i en beurem el suc,
i jo et diré amo i senyor,
zel de finestres i vels del paladar.
Montserrat Aloy
"És la enveja qui em traeix"
I se sentirà tan lliure!!! De fet, és una característica dels nòmades...
ResponEliminaUn bonic poema, aquest de la Montse.
Petonets.
Sempre m'ha agradat. Gràcies.
ResponEliminaPetons.
Quin poema més maco! Ja el coneixia però és preciós!
ResponEliminaLa Montse és genial, ja ho he dit!
ResponElimina