Un altre personatge de la Carme: La noia dels ulls grans i bonics.
M'ha dit que tinc els ulls riallers. És més mono en Gerard! Me l'estimo molt, n'estic enamorada em sembla, perquè sento unes sensacions dintre meu que amb altres nois no em passaven. Em diu unes coses que em fan sentir als núvols. És clar que ell té una manera de dir-les que enamora a qualsevol, perquè ja ho sé jo que la mitat de companyes del Insti n'estan penjades.
En Lluís, per exemple, quan em venia al darrere, per dir-me que tenia els ulls grossos em deia que semblava el Piolín i això, la veritat, fa gràcia però no és gens romàntic! En Gerard diu unes coses tan boniques...amb una veu tan sexi que em deixa trasbalsada. Ai!
L'altre dia, però, em va dir “Aquest ulles tan bonics són per mi, són meus i de ningú més...” i això no em va fer gaire gràcia, perquè els ulls són meus i puc mirar a qui vulgui, que una persona gelosa és de les pitjors parelles que es poden tenir. Ho diu la tieta Lola i jo prou que ho sé, que el pare n'era molt de gelós i a la mare la va fer patir molt.
Espero que sigui una frase feta, que no ho pensi de veritat i que podem continuar amb aquest relació tan bonica que estem començant...
Les relacions s'han de viure intensament, però no està malament tenir sempre un ull a l'aguait de com és l'altre realment, i no com el veiem quan estem enamorats.
ResponEliminaEncara que l'amor el pinten cec convé tenir els ulls ben oberts. Hi han coses que arruïnen qualsevol relació.
EliminaAi, quina por que em fa aquesta frase... vigila, noieta dels ullassos, estigues ben atenta!!!
ResponEliminaGràcies, Glòria, per participar de nou... m'ha agradat la teva història!
Si que fa por, si, sort que la noia semble prou assenyada per veure el que li convé.
EliminaUna persona mai és de l'altra, encara que hi estigui casada. M'agrada molt la primera part, la dels núvols en els que li fa viure l'altre.
ResponEliminaL'amor és meravellós i entre adolescents un esclat de papallones volant al estomac i nuvolets roses. El que costa ès mantenir aquesta màgia.
EliminaÉs un relat molt tendre, l'enamorament a l'època de l'insti es viu molt intensament i la noia dels ullassos ho transmet amb molta passió. M'has fet pensar en el meu primer nòvio que em va dir que tenia els cabells com en bob marley (llavors els duia molt arrissats i segons com semblaven rastes) i la mirada profunda com de porc. Haha, quina barra! Però jo n'estava tan enamorada que volia creure que era una floreta. Ah, i això de són meus... ui... pinta malament. A mi també em deia que jo era seva i la història es va complicar moltíssim. Però de moment, que no es preocupi i que visqui aquest amor amb els ulls ben oberts.
ResponEliminaHa, ha! Mira que en devies estar de enamorada perquè et semblessin floretes el que et digues lo dels cabells i la mirada de porc!
EliminaAquests homes-o dones- tan possessius i gelosos no són companys desitjables. Ull viu!
La veritat és que la frase sona una bona mica masclista...A mi m'agrada que li digui que té els ulls riallers...
ResponEliminaI parlant d'ulls...Una vegada vaig llegir una frase que em va enamorar. Ell li deia: m'agradaria perdre'm en el blau dels teus ulls...
Ulls rialles és bonic i romàntic...però que els ulls són seus! :(
EliminaAi, M.Roser, que romàntica que ets!!! La setmana que ve posarem un poema de J.A.Buesa, que a les dues ens agrada. Quin em suggereixes?
Ai Glòria en té tans...A mi m'agraden especialment "el poema del renunciamiento i el poema del adiós, per aquest ordre...
EliminaPetonets.
Doncs el del "renunciamento"!
Elimina