Las manos de mi padre
siempre grandes
y calientes, arrugadas
pero bonitas,
me acarician el rostro
mientras me dice
como le importo
y me quiere.
Las manos de mi padre,
siempre grandes,
me acompañan
allá donde vaya.
De niña veia
desde mi pequeñez
la gran mano de mi padre
cogiendo la mia
diminuta y fria.
Laia Pujadas
En Wert ho sap, només que volen exterminar el català. Molt bé la néta, boniques paraules sorgides d'un detall.
ResponEliminaDons si ho sap és un mal paït. I un brètol, que és una cosa molt dolenta de ser, segons el diccionari.
Eliminahttp://www.diccionari.cat/lexicx.jsp?GECART=0021511
això això...demostrem que tenim molta més cultura que els que ens critiquen cada dia. MOlt bony 2013
ResponEliminaAquí en tenim la prova. I la meva neta Laia no és de les "empollones"
EliminaBON ANY, Joan!
Quines coses té la genètica eh?
ResponEliminaEstic totalment d´acord amb el que dius.
Bon any guapa
Je,je. És que tinc tota la raó. ;D
EliminaMOLT BON ANY, Enric!
Ser bilingüe estimula la creativitat. Ells encara viuen a les cavernes...fosques!!
ResponEliminaBon 2013, xata.
A les cavernes fosques i amb el garrot apunt, per si algú els contradiu.
EliminaBon 2013, bonica!
Ostres, tu, és fantàstic. Tant se val la llengua que fem servir quan els sentiments surten del cor els entenem a la primera. Felicitats a tu i a la Laia :)
ResponEliminaCap problema! Tot és força senzill. El que passa que hi ha gent que busca tres pels al gat.
EliminaGràcies, Sílvia. Li ho diré a la Laia. :D
Un poema molt bonic..Una manera molt entranyable d'expressar l'amor pel pare.
ResponEliminaFelicitats i petons a les dues.
Ella sempre n'ha estat molt del seu pare.
EliminaGràcies M. Roser, en nom de les dues.
Petons!