" ESTIMATS REIS DEL ORIENT..."

Aquest és un poema que van recitar els nens, però el que diu val per tots nosaltres. El vaig trobar molt tendre i bonic.  Ja ho sabeu doncs, no em de deixar mai de somniar i procurar fer aquests somnis realitat, encara que això no ens ho portin els Reis.

Us demano que al camí
hi poseu uns quants miratges,
us demano que al balcó
em deixeu un bosc de pins,
us demano que de nit
encengueu tres llunes noves,
us demano que de dia
fiqueu somnis al coixí,
i us demano que a la vida
ningú hagi de patir.

I ara acabaré
dient-vos,
estimats reis de l'orient,
que si us demano impossibles
és que veig que amb l’esperança
de voler un món millor
hem d’empènyer els nostres somnis
a un futur encisador.


Us agraeixo l'atenció
i fins l'any que ve.

                     Isabel Barriel