divendres, 11 de gener de 2013

" A L É"

Un poema on l'Eva expressa el seu amor per la terra que l'ha vist néixer, i que estimarà fins al darrer alè.



M'he fet amb escuma del teu mar
amb mosaics de vinyes verdes
M'he fet ert com el roure i el pi
i cada paraula que dic
té aromes de l'espígol i romaní
que hi tens al voral dels camins

M'he fet de la suor dels teus segles
i del silenci dels teus murs
on el temps ha endolcit cada pedra
testimoni de sangs i retrets
que encén el roig de les fagedes
i la rauxa que em fa perdre el seny
M'he fet amb el brou de les àvies
al reduït voltant de l'escó
que escalfa rondalles antigues
on les donzelles són pàl·lides
la mandràgora es penja al balcó
i, a foc lent, la vida es cou

A foc lent
sota el crepuscle inflamat dels estius
mentre parla la veu dels teus homes
i es cou el pa dels teus pobles
m'he anat fent
de matèria senzilla i humil

Terra mare,
m'arribarà el darrer alè
i jo voldré que romangui
travat en la branca de l'alt xiprer
per a ser aire de les teves platges
pols dels teus senders
i pluja d'aquests camps
tan dolços
tan teus
  tan meus...

                 Eva Moreno i Bosch



4 comentaris:

  1. A foc lent es cou la seva poesia també, m'agrada molt!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies, Sílvia, li ho diré a l'Eva.
      Una abraçada!
      Glòria

      Elimina
  2. M'agrada aquest homenatge de l'autora als seus orígens, a la seva essència...On les paraules tenen aroma d'espígol i romaní!
    Bona nit Gloria.

    ResponElimina
    Respostes
    1. És un poema molt bonic. Li van donar una Englantina a uns Jocs Florals, ara no recordo a on.
      Bona nit, M.Roser, i bona setmana!

      Elimina

LinkWithin

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...