" A L É"

Un poema on l'Eva expressa el seu amor per la terra que l'ha vist néixer, i que estimarà fins al darrer alè.

M'he fet amb escuma del teu mar

amb mosaics de vinyes verdes

M'he fet ert com el roure i el pi

i cada paraula que dic

té aromes de l'espígol i romaní

que hi tens al voral dels camins

M'he fet de la suor dels teus segles

i del silenci dels teus murs

on el temps ha endolcit cada pedra

testimoni de sangs i retrets

que encén el roig de les fagedes

i la rauxa que em fa perdre el seny

M'he fet amb el brou de les àvies

al reduït voltant de l'escó

que escalfa rondalles antigues

on les donzelles són pàl·lides

la mandràgora es penja al balcó

i, a foc lent, la vida es cou

A foc lent

sota el crepuscle inflamat dels estius

mentre parla la veu dels teus homes

i es cou el pa dels teus pobles

m'he anat fent

de matèria senzilla i humil

Terra mare,

m'arribarà el darrer alè

i jo voldré que romangui

travat en la branca de l'alt xiprer

per a ser aire de les teves platges

pols dels teus senders

i pluja d'aquests camps

tan dolços

tan teus

  tan meus...

                 Eva Moreno i Bosch