PERSONATGES del TREN: La noia primeta.

La Carme ens proposa uns relats a partir d'uns personatges que ella va dibuixar amb el seu mòbil mentre viatjava en tren. Em va semblar una bona idea.  
Avui comencem per la noia escanyolida. I enfadada!

Cada matí la mateixa moixiganga! La mare és una pesada. Entestada en fer-me esmorzar llet amb cacau i magdalenes! Això a mi no em passa ni amb un embut. Ja esmorzo bé, jo: el suc de dues taronges i una torrada amb oli d'oliva. Una cosa saludable, no? I amb moltes vitamines. A mig matí faig un petit mos i dinem d'hora. Que ja em sé cuidar jo, que l'any que ve ja seré infermera! 

Però ella empaitant-me amb les magdalenes cada matí i parlant d'anèmia. Però si em faig analítiques cada any i estic estupendament! Fins i tot estic bé del ferro, que la majoria de dones el tenen massa baix. Però ella duro. Jo ja li dic que és una qüestió genètica, que ella encara que ara té uns bons palpissos a la meva edat era primeta, com sóc jo. I la iaia Roser, la seva mare, també era molt escanyolida de soltera, que ho he vist a les fotos de l'àlbum. Què té d'estrany, doncs, que jo sigui poca coseta?  Les mares són pesadíssimes!  

Té! aquella dona del mòbil que no em treu la vista de sobre, m'està posant nervioseta. Perquè em mira? Jo no la conec de res i sóc bona fisonomista. Sort que baixo ara mateix, que si no li aniria a preguntar què coi mira.