dijous, 17 de gener del 2013

RELATS CONJUNTS: " El Viatge a la Lluna "

La nostra aportació a Relats conjunts.


Havia convidat a la Marguerite a veure una projecció de “Viatge a la Lluna” per tal d’acabar-la de conquistar. Després del cinema, encara una novetat en l'any 1902 que segur que agradaria a la noia, la portaria a donar un vol pels Champs Elysées i li demanaria relacions. Relacions formals, eh? que acabarien en matrimoni després d'un temps prudent. Esperava que l'acceptes, tot i que tenia un rival important, un carnisser * del que n'estava força gelós.

Però veien “El viatge a la lluna” es va sentir tan fascinat pel nou món que s'obria als seus ulls, tan absolutament entusiasmat, que en acabar la pel·lícula va acompanyar a la Marguerite a casa i va anar a trobar al Sr. Méliès perquè li dones feina. Mai se'n va penedir.


( * ) La Marguerite es va casar amb el carnisser, van tenir quatre fills i van ser raonablement feliços. Quan algun diumenge anaven al cinematògraf, a vegades, se'n recordava del Lucien, un noi que li anava molt al darrera i que, de cop i volta,va desaparèixer. Algú li va dir temps després que es dedicava a fer pel·lícules i que vivia als Estats Units.



20 comentaris:

  1. Tan simple que ens sembla la pel·lícula avui en dia, i com devia impressionar en el seu dia. Això li va passar al protagonista, que ho va deixar tot enrere per dedicar-se al nou i fascinant art del cinema. Sort que a la Marguerite tampoc no li va anar tan malament!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Si els Lumière ja els deixava bocabadats amb "El regador regado" imagina aquests decorats, noies amb malles i tota la parafernàlia!
      Però la Marguerite va fer sort amb el carnisser, perquè l'altre era una mica baliga-balaga...

      Elimina
  2. Ahhh, li va tirar més la passió pel cinema que per la noia, doncs. Això és que no n'estava tan enamorat. Una història que segur que en més d'un cas devia passar.

    ResponElimina
    Respostes
    1. No, no devia estar gaire enamorat. Millor que descobrís la seva verdadera passió abans de comprometre's amb la noia i trencar-li el cor...

      Elimina
  3. Mira, hi ha vegades que a la vida has de triar! M'ha agradat!!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Moltes vegades hem de triar, però no sempre es té tan clar com el protagonista del relat.
      Gràcies, Alba. Estic contenta que t'hagi agradat.

      Elimina
  4. Jeje, mentre el noiet no acabés fent d'arbre a les películes, com a mi em tocava fer sempre a l'escola... Almenys li va sortir bé la cosa! ;)

    ResponElimina
    Respostes
    1. Pots contar que devia fer tots els papers de l'auca abans de fer-se un nom. Però quan un té vocació...

      Elimina
  5. Home...ja podia haver fet una peli dedicada a la seva estimada, potser mai no és tard per tornar-ho a provar

    ResponElimina
    Respostes
    1. Qui ho sap! No coneixem la filmografia d'aquest pioner. Potser sí que hi havia una pel·lícula amb el títol de "Marguerite, mon amour"

      Elimina
  6. Sembla que preferí somiar una vida de pel·lícula que la carn terrenal :)

    ResponElimina
    Respostes
    1. Això se'n diu vocació, em sembla. I si és molt forta s'ha de seguir fins al final.

      Elimina
  7. M'ha recordat un pretendent de joventut, que després va ser un discret director de cinema, però en aquest cas no em va plantar, simplement la relació no va tirar endavant...
    Petonets.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Records de joventut, M. Roser. De tant en tant és bonic reviure'ls. :)
      Petonets!

      Elimina
  8. el que pot portar anar a veure una pel·licula!

    ResponElimina
  9. la lluna sempre té el seu encant.
    Pots consultar la meva proposta a
    salvaparersdunaprenent.blogspot.com.es
    Gràcies

    ResponElimina
    Respostes
    1. És encisadora, tot i les males passades que li fan...
      Ara vinc al teu bloc.
      Ens llegim!

      Elimina

LinkWithin

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...