ABSÈNCIA

M'emmirallo als teus ulls

però s'ha tancat la porta.

Perquè et sento tan lluny

quan estem a la vora?

Pel teu front passen núvols,

sense pluja ni ombra

i una boira com pols

en la mirada eixorca.

Tu restes a un castell

sense clau a la porta.

M 'estavello contra ell

fins a perdre les forces!

La tarda va caient,

esdevé melangiosa...

i jo et premo la mà,

tu no em tornes resposta.

La mà que acaronava

ara es balba i absent,

una branca sens saba

d'aquest cos que no és teu.

Solament a vegades

pregona en els teus ulls

una mirada clara

que em diu que encara ets tu.

                               Glòria

Pintura: Renè Magritte