dilluns, 14 de març de 2011

ABSÈNCIA


M'emmirallo als teus ulls
però s'ha tancat la porta.
Perquè et sento tan lluny
quan estem a la vora?

Pel teu front passen núvols,
sense pluja ni ombra
i una boira com pols
en la mirada eixorca.

Tu restes a un castell
sense clau a la porta.
M 'estavello contra ell
fins a perdre les forces!

La tarda va caient,
esdevé melangiosa...
i jo et premo la mà,
tu no em tornes resposta.

La mà que acaronava
ara es balba i absent,
una branca sens saba
d'aquest cos que no és teu.

Solament a vegades
pregona en els teus ulls
una mirada clara
que em diu que encara ets tu.
                               Glòria




Pintura: Renè Magritte






4 comentaris:

  1. M'encanta aquest poema. No sé què tenen que em recorden coses...

    ResponElimina
    Respostes
    1. És força trist. Desitjaria que els teus records fossin bons i dolços.
      Una abraçada!

      Elimina
  2. Buf!! Força trist sí... Però tan real...

    ResponElimina
    Respostes
    1. Per això és tan trist Carme, per que és una realitat.

      Elimina

LinkWithin

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...