divendres, 25 de març de 2011

"ET VEIG"

Un amor, sincer i per sempre. I a demés un bellíssim poema.




Et veig
com un raig de llum damunt l'empedrat gris,
enmig la claror que destaca el teu rostre de rosella.
Et veig
alegre, desperta, seriosa i greu, com les estacions del any
que donen voltes des de sempre.
Et veig
caminat al meu costat prudent i una mica distant
com les muntanyes que vull aconseguir.
Et veig
somrient, il·luminant l'horitzó, obrint camins d'esperança
al teu voltant
Et veig
i el cant que sento dintre meu, em fa dansar d'alegria
sobre les fulles de la Primavera.
Et veig
i els teus ulls son un reclam impossible de desobeir,
ets un llampec que travessa un núvol,
una guspira de foc que incendia el cor.
Et veig
i camino pensant quan tornaré a sentir la veu de cristall
que m'empresona.
  Et veig....

                          Joan Bernadas





2 comentaris:

  1. Veure-hi així és símptoma d'amor. Molt bell.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Diuen que l'amor el cec, però el poeta veu totes les virtuts de la persona estimada. Glòria

      Elimina

LinkWithin

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...