RETRATS EN SÈPIA

Em capbusso dins l'antiga 

capsa de guardar galetes.

Es de llauna i a la tapa

hi ha unes holandeses 

dins d'una sanefa. 

Busco les arrels. Els avantpassats,

la meva nissaga, immortalitzats

en retrats en sèpia a dintre la capsa.

Trobo un mar de rostres esperant pacients

alguna mirada: 

Dues senyoretes amb cara de nina

que miren formals cap al retratista.

Parella de nuvis. Ell amb bogitàs,

ella, vestida de negre, sembla esporugida.

Un oncle de blanc. Va molt presumit,

amb un panamà, botes de xarol 

i cadena d'or travessant-li el pit.

Nenes que combreguen, cavalls de cartró,

nadons de bolquers amb puntes i randes.

Obeses parelles de mitjana edat.

oncles elegants, damisel·les pàl·lides...

Tot un món de records immortalitzats en sépia
 a dins de la capsa.

Tret de quatre o cinc, jo no sé qui són.

Ja ningú no ho sap.

Son la meva sang i no els reconec!

Ja son morts del tot

són morts i oblidats!

                         Glòria