T'allibero. Ves-te'n
No vull veure aquests ulls tan dolços
i que ara em fereixen,
doncs son pous de neguit.
Ni sentir la ranera
com la serra llimant vidres
que m'esglaia en la nit.
L'animàlia vivia entre reixes
però creix i per les escletxes
s'anat esmunyint.
Ara corre lliure,
per camins de cendra
i per rius de llim.
Capgirant l'ordre de les coses.
Trastocant el que teníem assumit.
Amb dolor ho dic:
Ans de que ens venci...t'allibero
Ves-te'n.
Jo resto sola aquí.
Glòria
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada