Com el glaç del riu, que una pedra esquerda.
Com la branca eixorca, que el mestral arrenca:
Així m'has deixat el cor amb ta indiferència.
M'ho oferies tot
i ara em negues la flor vellutada
que a mi em vas prometre!
Tant se val!
L'amor s'acabat i he de ser valenta.
Pobre cor trencat...
ton alè gelat les engrunes venta.
Glòria
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada