"RECORDS I CONFESSIONS"

                               (TOT RECORDANT GIL DE BIEDMA)
 

Jo vaig néixer, perdoneu-me, però no em vaig tenir la culpa,

en un any, en una casa i un país amb problemes.

La meva mare, gens donada a la queixa, el primer mes

oferia les primeres llàgrimes sobre un fons de trets rebels i anàrquics.

Els records d’infància són records d’habitacions fosques,

cuina sense rebost, i un pati sense grava,

on en racó, amagades sota un cobert improvisat,

s’amuntegaven calaixeres de marbres trencats i munts de rajoles inservibles.

Tot caduc, misèrrim i lleugerament sinistre.

Al defora, al carrer, era la continuació del conflicte

a escala gran, de rebel·lia injusta i assassinat innoble.

S’explicaven històries terribles, de veïns forçats a fer passeigs,

cap a bòbiles plenes de precs i de fang envermellit.

Es veien homes sorruts o cridaners, dones plorant

amb infants atemorits agafats a les faldilles.

La vida, malgrat tot, dona giravolts rars,

i el què és més estrany encara; la inconsciència desastrosa

de molts adults i la clara percepció dels infants

que estàvem vivint un temps paorós per culpa

de gent amb noms sonors i llunyans.

I que era possible quedar-se sol en un món fred i cruel,

on el cop i el crit fossin el futur més probable.

Del temps que em va tocar viure

m’ha quedat un sentit tràgic de la vida

i una clara i insignificant decisió de lluitar contra la
injustícia.  
                                                  Joan Bernadas