ENYOR

 

Quan he sentit el teu nom un calfred m'ha sacsejat

i sobre el aigua tèrbola dels records han aflorat

les flors grogues de la malenconia.

El cor, que fa tant temps que no sentia,

s'ha desbocat en uns batecs desesperats.

He tornat a sentir a dintre meu un buit,

el buit de un desig, que abans em consumia.

He vist el miratge dels teus ulls, espurnejant

a prop, quan et vinclaves sobre meu

i a cau d'orella el meu nom em repeties.

Tants i tants de cops...com una lletania,

i des de l'arrel del arbre del desig,

fins a l'ultima fulla s'estremien.

I m'amarava un deler dolç 

i embriac com la folia.

Amb força he sentit 

tot el enyor de la passió 

que en altre temps em corprenia.

Fa molt de temps...

quan tu eres el meu nord.

I no he volgut mirar.

He fermat els ulls amb força,

per no veure't he fugit al carrer

i en la nit m'ha engolit la fosca...

                         Glòria

Pintura: Claude Monet